Els dies no passen en va

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Mai m'havia sentit tan envellit,
mai havia vist tan enfora
l'esperança d'aquesta il.lusió
- recurs infantivol i despistat -
que sabem no arribàra a termini;
però que no ens pot pas mancar
si no volem ésser annul.lats
en l'oblid polssos del camí.

Encara jo tenc anys al meu davant.
Encara jo pens rendir-me i renunciar,
més sé que els dies no passen en va,
i malgrat l'experiència adquirida
veig clar que no tornaràn els anys inconscients
com no tornen els qui marxen cap a l'Eternitat.
Encara m'agrada i desig amb foc
de flama retenguda
la bellesa primaverenca.
Una força sense vista ni olfat
m'empeny a guspirar
el goig plaent de les poncelles maques.
Encara no vull perdre l'esperança ardent,
per llunyana que sembli
per gran que sigui el fondal
entre el que jo desig i el que se'm dóna.
Encara jo no pens rendir-me i renuciar
.....sé però que els dies no passen en va,

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.