Els dies i les nits

Un relat de: Marc Freixas

Els dies passen llargs i amples,
i feixucs i ràpids, de costat i en paral·lel,
i a voltes tristos, i de vegades somriuen,
i s'amaguen per no ser vistos,
i es distreuen quan hi ha boira,
i s'enfilen observant el Sol en plena llum, a tota vida.

Les nits descansen lentes i adormides,
i silencioses i somiadores, i tancades i fosques,
i fan sovint un plec al llit,
i resten callades en la solitud de les hores perdudes,
i es meravellen amb cometes lluminosos deixant rastre,
i en estrelles esteses en l'aire dispersat del cel ennegrit.

Comentaris

  • emocionant[Ofensiu]
    Shu Hua | 14-08-2004 | Valoració: 9

    M'ha emocionat, és un resum bonic dels dies i les nits. Els dies passen ràpids i les nits, lentes. Especialment m'han agradat aquests versos:

    s'amaguen per no ser vistos,
    i es distreuen quan hi ha boira,

    felicitats, la teva inspiració no para. I tenen a veure les teves dones?

    Una abraçada per tots tres i, a la nena, un bon "achuchón".

  • Un poema molt "bell"[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 13-08-2004 | Valoració: 10

    Felicitats pel poema, Marc!. M'ha agradat molt. Ja ho veus, et poso un 10. Com que no sóc una "entesa" en poesia, no et puc fer un comentari gaire profund. A nivell personal, però, et diré que llegir-lo m'ha infòs una sensació de bellesa i assossec, però que a la vegada "m'ha fet pensar".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.