Els Bisbal del Mirador de Fornalutx .Honrada Familia Mallorquina III

Un relat de: Cavaller de Moncaira
Antoni Bisbal Alberti : L'oncle Toni vengué al món un dimarts 29 de maig del 1.900 o sigui el darrer any del segle XIX, a la ciutat d'Epernay on els seus pares - els meus avis - tenien una botiga com ja sabeu. Setmanes més tard seria batiat a l'església Parroisse de Notre Dame, tenint per padrins al seu oncle matern Jaume Alberti Escales « bufó » i a la seva tía materna Catalina Bisbal Bisbal « nirvi » ambdos aleshores fadrins i presents a la regió del Xampany francés.
Anirà a l'escola de la seva ciutat nadiva guardant sempre un bon record d'un dels mestres: Monsieur Bachelin. Destacarà en matèries tal com comptes i comptabilitat.
El juliol de 1.912 és un al.lot de dotze anys que deixa la Champagne i França per anar a Mallorca i a Fornalutx concretament; acompanyant els seus pares i germanes.
Aquí, a Mallorca, completarà estudis de comptabilitat i teneduría de llibres a l' Academia Mercantil que a Sóller regenta el Senyor Salvador Elias Capellas.
En 1.919 viatja a França. En dóna testimoni una postal de l'andana de Montluçon que adressa a la seva tia Maria Antònia Nadal, la vidua de l'oncle Pere de Cas Bufó.
" Montluçon el 11 Septiembre 1.919 - Apreciada tía; Sirve la presente al comunicarle mi bueno estado de salud y es lo que vos desea al llegar esta a vuestras manos.G.A.D.
También el motivo es porque recibeis las felicitaciones por vuestrab fiesta de vuestro dulce nombre de María.
Dareis un beso a Magdalena y memorias a todos y recibireis de vuestro sobrino. Antonio Bisbal"
El 1.921 el trobem, a Reims, treballant de mosso a casa dels seus oncles Jaume Alberti Escales i Marie Rosalie Servés Rumeau que tenen una botiga de queviure a la Place du Marché . Una postal de la Catedral de l'esmentada ciutat del 20 de maig d'aquell any, adressada a la seva germana i fillola Maria Bisbal en dóna testimoni.
" Mis votos para que celebres juntamente con la amable compañía de nuestros padre,madre y hermanas un feliz aniversario y muchos venideros. Tu hermano que te abraza de corazón y puedes disponer en lo que te puede ser útil. Antonio Bisbal el 20/5/21."
Un cop fet el servei militar aquí a Mallorca, a la Caserna del Carme, com soldat de primera classe del Regiment d'Infanteria Palma de Mallorca nº 61; retorna a França.. Córrer l'any 1926 i poc després s'estableix pel seu compte també Place du March º 44.
El 24 de maig de 1.928 és casa a Fornalutx amb Isabel Maria Rul.lan Alberti. La nuvia és filla de Miquel Rul.lan Garau propietari de la finca nomenada " Cas Puput" a Sa Calobra i de la seva primera esposa Francisca Alberti Escales ( de cas bufó).
Celebrades les noces, els nuviis s'envolen a Reims per atendre el negoci. En 1.935 de la Place du Marché passa a la Rue de Vesle que és un carrer ben comercial a més de centric. La Maison Bisbal per espai de més de setenta anys es farà un nom de respecte entre els botiguers de Reims del Gremi d'Alimentació General. Durant molts anys serà la concesionaria de la prestigiosa casa de bescuits " Lu" de renom internacional, fundada, el 1.850 a Paris, pel pastisser Jules Romain Lefevre casat amb Pauline Isabelle Utile. En realitat " Lu" no és altre cosa que l'unió de les inicials dels llinatges Lefèvre i Utile.
Antoni Bisbal i Isabel Maria Rul.lan seràn pares de cinc nines i dos nins, nascuts entre els anys 1.929 i 1.940. Els meus cosins de Ca'n Nyrvi i per als quals jo, en base de consanguinitat ( segon grau canónic) i ( quart grau civil), sóc l´'únic com a tal. Ells són:
M Th. Nascuda, a Reims Place du Marché,. És batiada a la Catedral Metropolina de la m sent el padrins de font l'avi Antoni Bisbal Llaneras i la padrina Teresa Trias Colom qui en realitat era la segona muller del seu avi matern.
Éra fadrina i cursà estudis de música als conservatoris Reims i de Paris. Professora de solfeig. Mori a Mallorca i està enterrada a Fornalutx
F. El seu naixement a Reims, el dimecres 6 agost de 193., arriba dues setmanes després d'haver mort la Padrina Maria a Fornalutx.
Batiada a la Catedral,serà apadrinada pel padri Miquel Rul-lan Garau "puput" i la germana gran del seu pare o sigui la tía Rosa .( La dona que a mi en 1.939 m'havia de posar al món).
La cosina F fou mestra d'escola i exerci com a tal a escoles de Reims. Record encara quan ma mare aprengué que la seva fillola era mestra i l'alegria i emoció que en senti.
En 196. Françoise Bisbal es casa a Reims amb un veïnat de la casa que la familia té aquí al carrer del Sol. Es tracta per tant d'un fornalutxenc que, també, és mestre d'escola: Miquel Ginestra Sastre ( milà) 1922.1997. Tendràn una nina i un nin.
El fill de la meva cosina Françoise i la seva esposa són, ambdos, advocats inscrits al "Barreau de Reims" ( Col.legi d'Advocats) i tenen despatx obert en la mateixa ciutat. Dues nines i un nin. són fruit d'aquest matrimoni.
R. Igualment nascuda a Reims, la nit del divendres al dissabte 11 i 12 de setembre de 193-.
Batiada a la catedral, tendrà per padrins de font a la tía Magdalena Bisbal Alberti - qui també serà la meva padrina de fonts - i al que era el seu marit Joan Segui Sastre " rendeta".
Ha treballat d'infermera amb el Doctor René Tramuset professor que era a l'Escola de Medicina de Reims, nascut,el 1893, a Epernay i amic de l'infantesa tant de l'oncle com de la meva mateixa mare.
En la actualitat habita a pocs quilometres de Reims i es vidua de Jacques Biani ( fill de pare italià i mare francesa) amb qui havia contret matrimoni, a Reims, la tardor del 1.97-.
La parella que habità uns anys a Lagerie tengué dos al.lots.
M. Neix, a Reims, el 28 de gener de 1.93-. Com a les seves germanes se la batia a la Catedral i els padrins són la tía Maria Bisbal Alberti " Nyirvi" i un cosi germà del padri Toni, nomenat Gabriel Bisbal Mayol, que tenia un negoci a Liepzig (Alemania).
En la actualitat, aquesta cosina meva, està jubilada d' un banc on, ella, treballà moltissisms anys a la seva sucursal de Reims.
A-.La darrera que neix a la Place du Marché de Reims. Fou un dilluns 12 d'agost de 193-.
Seria batiada a la Catedral i en serien els padrins, un oncle de la mare Francesc Rul.lan Garau « puput » que havia emigrat a Amèrca i una cosina germana del padri Toni, Antònia Bisbal Mayol ( germana de Gabriel abans ja esmentat).
L'A mori sobtadament a Reims l'any 20------. Les seves despulles foren traslladades a Fornalutx..
A. Era un dimecres 28 d'abril de 1.93. quan nasqué- "rue de Vesle" a Reims - el primer baró dels meus oncles.
Mon pare i la tia Magdalena en seràn els padrins de font quan el batien mesos després a la Catedral. Era el diumenge 15 d'agost festivitat de l' Assompció de la Mare de Déu.
Després de frequentar les ecoles de Sant Joan Baptista de La Salle i l'escola publica francesa, ha estudiat dret a Paris i treballat com funcionari del Govern francés fins l'hora de la jubilació. Habita actualment a Reims..
Mi-- Arriba al món, el 23 de desembre de 194- a Reims, en plena segona guerra mundial poc després que es permetés, tant al seus pares com a nosaltres mateixos, retornar a una ciutat de Reims ocupada per l'invasor alemany des del dia 7 de juny d'aquell mateix any.
Acabat els seus estudis escolars i mercantils - i fet el servei militar a Algeria amb l'èxercit francès prop de la frontera tunesina - col-laborarà amb el seu pare en la gerència del magatzem d'alimentació de " Rue de Vesle" que aquell li traspassa definitivament quan compleix els vuitanta anys i en la actualitat regenta amb la seva germana A....
Quan el temps i les circunstamcies ho permeten el conco, la tia i els infants viatgen a Mallorca per a veure la familia. La guerra civil espanyola i la segona guerra mundial obviamrnt ho interrompran. El darrer pic serà la tardor de 1.939 finalitzat el conflcte espanyol.
El juny de 1.940 amb motiu de l'invasió alemana a França les familias Bisbal i Estades de Reims marxen a refugiar-se a Lourdes, on romandràn hospedats uns vuits mesos.
Retornats a Reims quasi a finals de l'any neixerà el fi
ll petit, com s'ha dit ja abans, i l'any seguent faràn la "Commuion solenelle » de dues filles majors M Th i F Bisbal.
Reims entre 1.940 i 1944 és una ciutat ocupada per les tropes alemanes.
La guerra acabarà amb la derrota de l'invasor el maig de 1.945. Un dinar familiar reunirà la familia del conco i la nostra per agraïr a Déu haver-nos protegit la vida i salvat de bombardaments. Però el tancament de la frontera amb Espanya l'any 1.946 retardarà, uns dos anys, el poder tornar empendre qualsevol viatge a Mallorca. El maig de 1.948 l'oncle realitza un viatge en solitari a Mallorca. Serà apenes un mes. Ha vengut per a cercar el seu sogre Miquel Rul-lan Garau que en 1.939 havia enviudat de la seva segona dona i vivia totsol entre Sóller i Sa Calobra. Serà el darrer pic que veurà, son pare.
El 14 de novembre d'aquell any mor inesperadament l' oncle Miquel de Cas Puput que casi tota la seva vida la havia passat a Mallorca on havia nascut el 1.868; tenint cura de la seva finca de " Cas Puput" a Sa Calobra.
El dimecres dia 17,a l'església Saint Jacques,es celebra el funeral i exèquies del sogre del conco. Amb tal motiu ha vengut de Sagone un nebot carnal del finat Josep Bernat Rul.lan "Puput" i de Le Mans i Nancy respectivament dos altres nebots de la primera muller: Jaume Antoni Arbona Alberti " de Ca s'escolà" i Jaume Antoni Mayol Alberti " Misser".
Miquel Rul.lan Garau és soterrat provisionalment al Cementiri del Sud ,de Reims a la tomba de Daniel Grau Anfos un cosi llunyà de la familia de Cas Bufó. Vint i cinc anys després els ossos són duits a Fornalutx on es celebra un ofici funeral a la parroquia abans de l'enterrament definitiu a la tomba familiar.
L'oncle Toni - germà de la meva mare - era l'hereu del padri de la mateixa manera que,aquell,ho havia sigut del seu pare.
El testament fet a Sóller dia 8 de Febrer de 1.928 - dia que ma mare, fadrina encara, complia trenta-u any - davant el senyor notari Don Francisco Jofre de Villegas ho estipulava ben clar:
" Instituyo y nombro por mis únicos y universales herederos a saber heredera usufructuaria vitalicia, libre de fianza e inventario a mi esposa Doña María Alberti Escalas y heredero nudo propietario a mi hijo Don Antonio Bisbal Alberti con la obligación por parte de este de satisfacer lo que por legitima corresponde a su hermana Dª Magdalena".
Quasi catorze mesos després de morir el padri, trobant-se, l'oncle a Mallorca, es feu l'acceptació de l'herencia d'Antoni Bisbal Llaneras.
Fou el 6 de setembre de 1950 - la vetla del dia del bou de la Patrona - davant el notari Don Joan Alemany Vich germà del Comandant Josep Alemany que combaté amb la División Azul i mori durant la segona guerra mundial lluitant, en terres russes, contra el bolxevisme.
A aquesta reunió no hi eren presents els meus pares; però estaven representats pel seu cunyat Bartomeu Vicens Arbona " Nyegos" a qui en data del 11 de setembre de 1.948 havien fet un poder validat pel predecessor del Senyor Alemany, el notari José Fernández y López - Samaniego. Els altres fills del difunt Antoni Bisbal Llaneras sí que hi eren.
O sigui el conco i les seves dues germanes petites. La meva padrina de fonts amb el seu marit, loncle Bartomeu ( Ja esmentat abans) i la tía Maria amb el seu espòs, l'oncle Llorenç.
La presència dels gendres era deguda que aleshores,tant a Espanya com a França, les signatures de les dones no valien res si no anava acompanyada de la del seu company.
Les costums testamentaries i socials aleshores eren ben diferentes. Si elles estaven equivocades no és ara el lloc ni el moment adient de fer-ne
la critica aquí.
El maig de 1.954 els meus oncles celebren les seves noces d'argent matrimonials i la communion solenelle del seu fill petit i futur sucessor Mi---. És l'any on també es reanudeixen els viatges a Mallorca. Primer cada dos o tres anys i després anuals ja a comptar dels anys seixanta.
Dia 28 de juliol de 1.976 - dimecres - l'oncle enviudéix de la seva esposa. Era el dia de la Festivitat de Santa Catalina Thomàs. La tia tenia 71 any i havia nascuda a Fornalutx el 10 de maig de 1.905 que també era dimecres. Les seves despulles foren duites de Reims a Fornalutx per esser-hi soterrades a la tomba familiar. Fou el dijous 12 d'agost d'aquell any.
Poc després anà traspassant la direcció del seu negoci de Reims als seus fills A-- i Mi- com abans s'ha dit. Al cumplir els vuitanta anys es retirà definitivament de tota activitat mercantil, passant els hiverns al seu domicili de Reims i els estius a Mallorca.
El dimarts 13 de novembre del 1.990 - vetla dels meus cinquanta un any -mori a Reims cristianament i rodejat de l'afecte dels seus infants, l'oncle Antoni Bisbal Alberti. A la seva parroquia de Saint Jacques s'hi celebrà un solemne i molt concorregut ofici funeral de cos present. ( Aquí a Mallorca feia deu anys que el bisbe Teodor Ubeda havia decidit suprimir per complet els funerals de cos present a la seva diocesi). Un dels sacerdots que oficiaren el funeral de Reims rendir homenatge, en la seva homilía, a Monsieur Bisbal un ejemplar comerciant fill d'imigrants de les illes Balears.
Els meus cosins compliren la voluntat del seu pare de ser enterrat a Fornalutx prop dels seus pares i de la seva esposa.
A dir ver l'oncle i jo, mai, mantenguérem unes relacions molt amistoses. De totes formes reconesc que era un home de carácter i de principis sòlids .
La meva mare contava,del seu germà,que tenia una devoció quasi predilecta per la padrina Maria - sa mare - manifestant un profund dolor al assabentar.se, l'any 1.930, de la seva mort. També ella contava que quan, el germà, feia el servici militar a Ciutat, una vegada - uns companys del quarter entre ells alguns fornalutxencs - tenguéren " la brillant idea" d'enmanar-se, a una casa de dones, al soldat Antonio Bisbal. L'oncle els deixà allà plantats i els donà un bon eixebuc. Ell mai ho contà a Fornalutx i ma mare ho sabia de boca dels altres soldats fornalutxencs - que segons ella - destacaven la valentia del jove Toni Nyirvi.
Com vos haureu adonnat jo no m'assembl en res al meu oncle. Això no impedeix que reconegi,com he fet abans, les qualitats que tenia. Un home feiner, un bon comerciant i una persona cumplidora dels seus deures con a espòs i pare.
En un proper número parlarem de Gabriel Bisbal Barceló (Fornalutx 1.850 - Sóller 1.930) el germà petit del meu repadri de Ca'n Nyrvi aixi com dels seus descendents i descendentes

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184178 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.