Els Bisbal del Mirador, de Fornalutx, Honrada Familia Mallorquina II

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Segona part

Notes preliminars, referits al capitol precedent:

Margalida Llobera Mallol, de Can Altiu - qui el 21 d'agost de 1685 casà amb Mateu Bisbal Frau - era vidua d'un anterior casament amb Antoni Borràs Busquets.

Antoni Bisbal Alberti - fill de Vicenç i de Joana María la seva primera muller - s'hauria casat, el 1775, amb Maria Bisbal Vicenç.

Josep Bisbal Colom - fill de Vicenç i de Florentina la segona esposa - ell casà primer amb Catalina Ferrer Marqués i després amb Antònia Frontera Rul.lan ( 1791). Ambdues mullers eren de Sóller.

Vicenç Bisbal Alberti - fill de Vicenç Bisbal Colom i Joana Aina Alberti - tenia un germà de part de pare que es deia també Vicenç. Vicenç Bisbal Colom fill de Vicenç i Florentina.

Vicenç Bisbal Barceló * 1764 - fill de Vicenç Bisbal Alberti i de Catalina Barceló Bisbal - hauria casat amb Maria Miró Ponç,de Sóller.

Antoni Bisbal Ros Arrufat i Antònia Arbona Mallol tenguéren altra filla, nomenada Margalida ;la qual casà amb Josep Reus Espases,de la vila de Selva. Tenguéren tres filles: Francisca (* 1.896), Antònia (* 1900) i Margalida (* 1903). La segona esmentada treballà de sirventa amb el Rector Mas quan aquest hagué de marxar a Campos en 1.927. Casada amb Antoni Valcaneras Mayrata , mori en aquella població del pla l'any 1.960.
Les germanes Francisca,Antònia i Margalida Reus Bisbal eren conegudes pel malnom de "Ses Espases" pres del segon cognom del seu pare, Josep Reus Espases.

Antoni Mayol Bisbal (1913-2000) - de la bótiga "Colmado Mayol" i fill de Maria Bisbal Arbona de la branca de Cas Mosso mori el mes d'agost de l'indicat any 2000 a Sóller.
Antoni Mayol Doménech, nebot de l'anterior i nét per tant de Maria Bisbal Arbona, es casà amb Joana Gayà de la que té dos infants: Jaume i Margalida.
Simó Bisbal Sastre més conegut per En Simonet - de la branca de Es Mirador - als 72 anys en 1.962 a Sóller a casa del seus parents Vicenç Bisbal Miquel i Margalida Mayol Arroyo.

Joan Mayol Bisbal * 1959 - nét de Vicenç Bisbal Miquel - és pare d'un nin nomenat Joan Bisbal Colom .


LA BRANCA DE CAN NYIRVI

Antoni Bisbal Barceló era fill de Vicenç Bisbal Alberti i Catalina Barceló Bisbal.
Es casà el 16 de febrer de 1.799 amb una filla d'Antoni Vicenç i de Maria Colom Maria Vicenç Colom.
En data del 26 de gener de 1.826,segons escriptura del notari Senyor Joan Bautista Marqués,de Sóller,hauria comprat a Bartomeu Vicenç Bisbal Nyegos (germà de Mosen Jordi vicari de la nostra església poc més o menys entre aquella data i 1.860) una caseta al carrer de Sant Bartomeu (avui Metge Mayol) dit també Carrer de Sa Casa d'Amunt o Carrer de Can Borràs que fa cruilla amb el carrer "sense sortida" del vent.L'esmentada finca era tenguda en alou per les Monges de Jonqueres, pagava, al sacerdot,Doctor Antoni Estades i Serra-Poquet (del solar de Moncaira i vicari que igualment fou de nostra església local), un censal de una lliura,dos sous i sis diners cada any i estava enregistrada al Llibre d'Hipotèques fol 81.
A més d'aquesta casa comprada com he dit abans,Antoni Bisbal Barceló posseia altra casa davant l'Església en el lloc dit Es Mirador heretada dels seus pares. Referit a aquesta darrera casa i a la Reial Capbrevació del 6 de març de 1.836 es fa esment de l'alias Nyrvi: " Queda anotat " que ante mi el notario infrascrito, compareció, Antonio Bisbal Nirvi, hijo de Vicente y Catalina Barceló,natural y vecino de esta villa en el lugar de Fornalutx y preguntado …dijo que poseia unas casas con plazuela de las mismas sita en dicho lugar y paraje llamado el Mirador…", Capbrevacions d'anys anteriors - 1.814 i 1.825 més o manco llegim el mateix. A aquesta darrera està escrit :"Lindan con casas de Bart Arbona, als Mureu, por dos partes con las de Ant Arbona,y con camino llamado del Olivaret".
Casat,el 1.800. amb Maria Vicenç Colom , aquest Antoni Bisbal Barceló alies Nyirvi o Nirvi, farà donatari dels seus bens a altre Antoni Bisbal Vicenç fill seu i de la seva esposa.Ho fa davant el notari de Sóller,Bernat Frontera,dia 26 de juliol de 1.834.
En la donació esmentada tant donador com donatari figuren - equivocadament - amb els noms i cognoms d'Antoni Bisbal Vicenç.
A l'edat de 82 anys,el 27 de novembre de 1.857 mori Antoni Bisbal Barceló - fill de Vicenç i Catalina i Viduo de Maria Vicenç Colom. Al llibre corresponent d'òbits de l'església, consta la donació que feu en data del 26 de juliol de 1.834 abans assenyalat; la qual cosa corrobora el que abans hem esmentat.
La seva dona Maria Vicenç Colom, ella, havia mort el mes de juliol de l'any 1.842; havent fet testament amb el notari de Sóller, Joan Baptista Marqués, dia primer de maig de 1.835.Nomenava per marmassors al seu marit i al seu fill, Antoni, aixi com a Joan Ripoll.
Fills d'Antoni Bisbal Barceló i de Maria Vicenç Colom foren:
Vicenç que mori, fadri, el 5 de juny de 1.828.
Catalina: Nascuda el dia de Sant Esteve del 1.803, essent, els senyors Joan i Florentina Mallol, els padrins de la font baptismal.Es casà, el 4 de febrer del 1.823 als vint anys, amb l'alaroner Joan Moranta Parets, de qui tengué una filla Maria Moranta Bisbal. Mori,Catalina, poc després el 14 d'octubre de 1.824; designant, als pares i al marit, com marmessors de les seves darreres voluntats.
Antoni 1.810 - 1891 que continua aquesta branca.
Margalida : Ella vengué al món - com deïm xerrant en plata - el 3 de setembre de 1.816 i foren padrins de font, seva, a la cerimonia del baptisme:el senyor de Bàlitx d'Avall Joan Ripoll i la senyora de Moncaira (per tant avantpassada meva) Catalina Socies de Fangar i Serra de Gaieta .Casà,el 1848,amb Josep Puig Alberti,nascut el 17 de juliol de 1.810 i fill de Josep, Puig Vicenç i de Margalida Alberti Canals.Seria la mare de Josep Puig Bisbal (1.848-1.914).
Aquest darrer, d'ofici teixidor, fou el pare dels germans Puig Barceló alies Tofol amb vivenda al carrer de l'església: Margalida i Maria que eren fadrines, Josep (1.873-1.943) casat amb la vidua Josepa Mayol Sastre - propietaria de Can Puigderros - que fou batle de la nostra villa en temps del General Primo de Rivera i a principis de la guerra civil del 36; Cristofol, marit de Catalina Busquets Ferrer, de Can Benet, qui el maig de 1935 comprà Sa Casa d'Amunt als apoderats d'un oncle del meu pare a.c.s. nomenat Bartomeu Estades i Canals i fou també regidor del nostre ajuntament cap el 1.948- pares de Margalida casada amb Joan Rullan Alberti,Maria esposa de Pere Antoni Mayol Marqués dit de Sa Lleita i Pep -1.916- 1.983 (qui també fou regidor del nostre ajuntament i durant molts anys animador de les festes del poble) marit de Maria Vicens Sastre tots ells al cel siguin, a excepció de la vidua del darrer ; Joan primer marit de Margalida Garcés Sastre ( nascuda a Marsella el 10 de novembre del 1.897) néta del mestre d'escola valencià Simón Garcés Bachero i de la seva segona dona la fornalutxenca Catarina Colom Ros i pare de Josep Puig Garcès que habita, o habitava,a França en el departament del Puy de Dome i Jacint o Sinto ,segon marit de dita Margalida Garcés Sastre, i pare del seu fill petit Sinto Puig Garcés viduo al dia d'avui de la sollerica Maria Angels Colom Monserrat filla del metge Miquel Colom i Colom de Cas Milà.
Maria qui va romandre fadrina i mori a Sóller.
Els noms i cognoms de Maria Moranta Bisbal, Josep Puig Bisbal i Maria Bisbal Vicenç, com familiars d' Antoni Bisbal Vicenç, ells, consten a unes escriptures del notari Bartomeu Canals de Sóller.La primera de dia 13 de juny , el segon de 26 de febrer de 1.859 i la tercera de 6 gener de 1.860.
En la donació d'aquest Antoni Bisbal Barceló - de 26 de juliol de 1834 signat davant el notari Bernat Frontera per un dels testimonis presents, concretament el Senyor Nadal Mallol de Bàlitx i Estades de Moncaira- es pot llegir , fol 106: "Més venint el cas de que tu dit Antoni Bisbal mon fill no vulgués viure y habitar en la mia casa y compañía forman tots una sola familia,en este cas promet y me oblich donar a tu dit Antoni mon fill libre y franca habitació en la mia cas y corral que tinch en lo carrer dit de la casa de munt juntament a la teva familia y esto es tot el que serà del teu gust,a més de tot lo cual també promet y me oblich en dit cas donarte de present el mul ab los seus adherents,totes las garrovas y blat que tinch y he cullit en lo Predio de Aumellutx,reservantme de dit blat dues cuarteres..".
Quan jo era nin la meva mare a. c . s. contava que el seu padri vell, cognomenat també Antoni Bisbal Barceló, li parlava d'una rota a Almellutx on tenia sembrat blat.

Antoni Bisbal Vicenç
Rebesavi per part de mare de servidor vostre - nasqué a Fornalutx un deu d'agost del mil vuitcents deu i fou batiat aquell mateix dia pel vicari Doctor Antoni Estades de Moncaira i Ripoll; tenint a Josep Bisbal i a Maria Vicenç per padrins de font.
Es casà el 1.834 amb Maria Barceló Vicenç - doncs la meva rebasavia - qui ella era filla de Gabriel Barceló Arbona i de Maria Vicenç Arbona aixi com néta de Pere Lluc Barceló i Maria Vicenç per una banda i de Francesc Vicenç i Maria Arbona per l'altra. Tenia, Antoni Bisbal Vicenç vint i quatre anys quan es casà i la seva esposa vint i u;havent nascuda, Maria Barceló Vicenç el 21 de desembre - dia de Sant Apostol - de l'any 1.813. Mori el 18 d'agost de 1891 havent-li premort la seva muller ,la dita Maria Barceló Vicenç,en data del 16 d'agost de 1.883.Li sobrevisquérem dos fills mascles que continuarien el llinatge Antoni i Gabriel i una filla,Maria, que mori,fadrina l' 11 de setembre de 1.864,als vint i quatre anys.

Antoni Bisbal Barceló (2)
(Nét d'altre d'identics noms i cognoms), nasqué, el 25 d'octubre del 1835, a l'any seguent de casar-se els seus pares.Segons la seva partida de baptisme, hauria nascut prop de les deu del mati del dia indicat.
Ma mare, que fou la seva néta preferida pel fet de dur el nom de la seva primera muller i el tractà en els anys darrers de la vellura, contava que havia fet d'assistent a
un capità de l'exèrcit a l'època del Servei militar a un quarter de València i que,el padri de Can Nyirvi, acompanyava, el seu superior al teatre introduint-se gratuitament a la sala on es feia la representació amb l'excusa d'haver de fer cualque encàrrec o simplement per dur la capota a aquell major.
El meu besavi matern-patern fou batiat,el mateix dia a l'església del seu poble,pel vicari de l'època Mossen Jordi Vicenç Bisbal essent, el seu avi patern i l'avia materna, els padrins de fonts d'acord amb els costums que aleshores s'estilaven i que han perdurat fins no fa gaire.
El padri vell de ma mare hauria tengut una alegria fora mida - quan havent-se desplaçat a Ciutat per assistir al sorteig de quintes s'assabentà que el seu fill Toni quedava alliberat de fer el servei militar. Ell n'havia fet set anys de servici i per poc té que anar a la guerra a Àfrica. Gràcies a Déu, a poc d'arribar a Tetouan, el govern espanyol arriba a un acord amb els moros. Malauradament, el fill no compartia aquell sentiment de joia del seu pare, ja que el meu avi tenia pensat ingressar a la música del Regiment que li seria assignat per a perfeccionar els seus coneixements musicals.
El 16 del Febrer del 1.866 consta registrat el seu casament a Sóller amb Rosa Generes Mallol de la barriada marinera de Santa Catalina al Port de Sóller. Els Generes - també ortografiats posteriorment Llaneres o Llaneras que són la forma ara vigent - eren una humil familia de pescadors que vivia del producte de la pesca.
El pare de la meva repadrina - Jaume Generes Ballester - era conegut com el Patró Generes. Rosa,era la major dels seus infants.
Nascuda el 5 de maig del 1.837, Rosa tenia dos anys menys que el seu espòs. A la familia d'aquest darrer - tot i no ser gaire més economicament rics - no els semblava que una filla de pescadors fos "l'esposa ideal" pel seu fill major.
"Castigarien", aquest darrer, privant-lo de la herència de la caseta pairal que tenien al lloc dit Es Mirador quasi davant l'església.Després mudarien de parer i tot foren alabances per la nora Rosa.
Tot i aixi,Antoni Bisbal Barceló (segon), hagué d'aconhortar-se amb la casa que el pare, Antoni Bisbal Vicenç, havia comprat, el gener de 1.826, a Bartomeu Vicenç Bisbal segons una escriptura de la notaria de Joan Baptista Marqués com haig contat abans; essent la casa de Es Mirador - contrariament als costums de l'època - pel germà petit Gabriel Bisbal Barceló.
Beneí aquell casament, dels meus repadrins materns- paterns el vicari de Fornalutx, Mosén Guillem Busquets Deià de Can Xandre qui a més de ser el pastor espiritual del repadri Nyirvi a més era el seu veïnat. Guillem Mayol moliner i Jaume Antoni Arbona consta que signaren com a testimoni al llibre de desposoris.
D'aquell matrimoni nasquéren dos al-lots Antoni - el meu padri matern - i Jaume que moriria poc temps després.També moriria la mare. Era el 29 de maig de 1.870 i Rosa Generes Mallol contava només trenta-tres anys d'edat.
Un any després, el 13 de maig del 1.871, contreu segones noces amb una conveïna. Maria Bisbal Vicens, de qui nasquéren:
Maria ( Fornalutx 1872 Pla de Na tesa Marratxi 1946) casada el 1903 amb Tomàs Mateu Peiró (Sumarer) 1869-1927 pares de Guillem (Fornalutx 1905 - Marratxi 1983) casat primer amb Antònia Oliver i després amb Antònia Cardona, i de Catalina Mateu Bisbal (* 26 abril 1909) casada el 26 abril de 1960 amb Jaume Antoni Arbona Ripoll ( de S'Alqueria) funcionari de serveis públics d'aquest municipi nostre i mort a la decada dels vuitanta.
Catalina (Fornalutx 1875 Sóller 1965) es casà ( 7.02.1914) amb Antoni Alberti llegat ,viduo de Catalina Sastre, de qui nasqué Antoni Alberti Bisbal (Fornalutx 1914- Sóller 2002) electricista d'ofici i molts anys sacristà escolà major de la nostra església, casat el 1952 a Sóller amb Maria Deyà Alcover ( + 2006) pares d' Antoni Alberti Deyà (* Sóller 1959) - que regenta el Bar Miquel del Port de Sóller - espos de Maria Palou Gromlok (Rebla) i padrins paterns de Laura Alberti Palou (Sóller 2000).
Vicenç ( Mort als 9 mesos) el 6 de desembre del 1.880).
Margalida. Nascuda el 1º de Febrer de 1.883. Mori el 1.885.
Maria Bisbal i Bisbal, tia paterna de la meva mare, estigué una temporada de sirventa amb Mosén Llorenç Mas Mesquida (1881-1947) quan aquest, entre els anys 1913 i 1927, regentà en qualitat de rector parrochus l'església del nostre poble.Al enviudar i casar-se el seu fill marxà a viure amb ell al Pla de Na Tesa on mori com he dit abans.Era el juliol del 1.946.
El seu home Tomàs Mateu Peiró - de qui publicàrem la foto a l'anterior número - havia nascut a Fornalutx; però els seus pares Guillem Mateu Quetglas i Catalina Peiró Rotger eren respectivament de Bunyola i Ciutat. Era el segon mascle de la parella i el seu ofici jornaler.
Guillem Mateu Quetglas - nascut el 1834 a Bunyola població on també es casaria el 31 de maig de 1.863 - exercia l'ofici de traginer amb una somereta i talvolta d'aquí provengui el malnom de somarer amb el qual serien conegut, ell i els seus descendents, en el nostre poble. Abans de venir a Fornalutx havia sigut soldat de les milicies provincials.
Catalina Peiró Rotger - l'esposa - treballava de fadrina a casa d'uns senyors de Bunyola. Nascuda el 30 de maig del 1.838 a Ciutat i batiada a l' església parroquia de Sant Jaume; tenia una germana bessona Vicente de la qual no es sap posteriors dades. El pare Tomàs Peiró Torres era un fuster oriund de València mentre que la mare, Maria Rotger Torrandell, era de la ciutat de Maó a l'illa de Menorca.
Anys enrera, a l'Arxiu del Regne de Mallorca, vaig trobar un document datat del 1.826 - segons el qual un Tomàs Peiró alguacil de la Reial Audiencia de Palma de Mallorca sol.licitava deu dies de permis per absentar-se a Maó. Es tractaria del mateix Tomàs Peiró ? O d'un familiar del mateix llinatge ?

L'altra tia paterna de ma mare, Catalina Bisbal Bisbal, passà a viure a Sóller, el 1.951 o 52, quan el seu fill es casà. Hi mori, l'any 1.966, als 91 anys. Havia enviudada el 1.917 a rel d'un accident que tengué el seu marit fent feina a la tafona de Can Borràs.
Antoni Alberti Bisbal - fill de la tia Catalina i cosi germà de mu mare mori el dia mateix del seu sant l'any 2002. Comptava 86 anys i havia treballat a la fàbrica de teixits de Hijos de Juan Pizá a Sóller. Figura anotat al llibre "La Vieja Guardia de Baleares" ,del Marqués de Zayas, a la secció corresponent als primers inscrits a Falange Española que abans de la Guerra Civil hi hagué a Fornalutx.

Rodejat de l'estima de tothom i principalment la dels seus,el meu besavi Antoni Bisbal Barceló, entregà, l'ànima al Creador, el dia de la Puríssima 8 de desembre del 1.917. Abans el 1913, per la mateixa data, la seva segona esposa, Maria Bisbal Vicens, havia emprés el darrer viatge.

Antoni Bisbal Llaneras

El meu avi matern, pare de la meva mare - ( he ortografiat el segon cognom Llaneras i no Generes perquè era la grafia per ell emprada) - nasqué, no sé per quines raons, a Sóller i molt possiblement al Port de Sóller a ca'ls padrins de Can Generes. Fou el 20 d'agost del 1.867 dia de Sant Bernat. A les poques hores seria duit a l'església parroquia de Sant Bartomeu on un dels seus vicaris, Mosen Pere Marqués, li administraria el baptisme. Tengué per padrins de fonts a l'avia paterna Maria Barceló i a un oncle matern Pere Generes Mallol.
Llevat d'aquest naixement circumstancial a Sóller, l' Avi Toni de ben petit vengué a viure a Fornalutx i es considerà sempre fornalutxenc. Frequentà l'escola de nins cosa que no havien fet o pogut fer el seu pare i el seu avi. Amb el mestre Don Jaume Tugores sucessor del mestre Garcés aprengué a llegir i escriure amb bona caligrafia.

Interessat per la música anà prendre lliçons de solfeig amb Mestre Pau de Sóller. Sabia tocà clarinet instrument que comprà i que li servi per formà part de " Lira Fornalugense" fundada cap al 1916 pel mestre d'escola Don Andreu Andreu Bauçà. També aprengué l'ofici de sabater i sembla que arribà ser un excel-lent oficial de sabateria de l'obrador de sabates de Can Cremat, de Sóller, on a l'hora d'ara (2006) es troba el Gran Hotel de Sóller.
A Fornalutx conegué a una al.lota del poble avantpenultim dels vuit infants d'una dona vidua, Maria Alberti Escales,de Cas Bufó, amb qui es casaria, el 14 de desembre de 1.895, en la nostra església. Oficià la ceremonia religiosa el sacerdot Mosen Simó Ballester.
Molt poc temps després de casats i volent un millor estar que aleshores Fornalutx i fins i tot Mallorca no els podien donar; s'embarcaren cap a França on la Padrina Maria hi tenia uns cosins a la regió de La Xampanya.
Quan era encara fadri, el padri havia anat a fer temporades de feina a Albi amb un home de Sóller, Ramon Escales, l'amo en Ramon Llanti.
Albi es troba al sud de França en plena Occitània i a l'epoca que el Padri Toni estava allà,la llengua occitana hi era ben viva encara.
Llengua dels antics trobadors l'occità té moltes similituds amb la nostra llengua i obviament no gaire mal d'entendre per un mallorqui o mallorquina.
Els padrins s'instal.laren a Epernay en el Departament del Marne on obriren una botiga de queviures i consum de begudes al número 30 de la Rue Saint Thibault.L'emplaçament ja no existeix en 2006.
Abans d'instal-lar-s'hi els avis, Jordi Sastre Escales, cosi germà de la Padrina Maria, hi havia tengut una taverna.
El negoci dels padrins es deia "Aux Caves de Barcelone". El regentaren per espai de setze anys, essent els començament prou durs per mor d'uns febres tifoides que la padrina va contreure. El padri no abandonà la seva dona. La cuidà dia i nit i el magatzem estavà atés per un germà d'ella Antoni Alberti Escales ( Fornalutx 1.872- Reims 1924) que era fadri aleshores.
A Epernay neixerien els quatre infants d'Antoni Bisbal Llaneras i de Maria Alberti Escales.
Rosa - ma mare - nasqué el 8 de febrer de 1.897 i batiada a la Parroquia Saint Pierre el dia 25 del mateix mes tengué per pad
rins de fonts al seu oncle Antoni Alberti Escales i a Isabel Alberti i Alberti de S' Hort d' Amunt casada amb un cosi germà de la padrina. Anà a l' Escola Pública de Epernay i fou, per cert, una alumne ben aprenenta i apasionada. Es casaria a Mallorca l'any 1935 amb un fornalutxenc Joan Estades de Moncaira i Solivellas (1892-1968) mon pare.
Retornada a França i establerta a Reims, el 26 d'abril de 1.936 nasqué mort un primer infant Joan . El 15 de setembre de l'any seguent neixia una nina, Teresa, que no arribà a la mija hora de vida. Finalment el 14 de novembre de 1.939 me tocava el torn a mi de neixer al poblet de Gueux a pocs quilometres de Reims; essent batiat, el 8 de desembre seguent dia de la Puríssima ,en l'església parroquia d'aquell poblet francès.
Ma mare enviudà de mon pare l'11 d'octubre de 1.968 i mori a Fornalutx el 20 de febrer de 1.979. Havia aprés, a Sóller, l'ofici de cosidora que exerci a Mallorca i també a França; però la seva autentica vocació professional hauria haver estat mestra d'escola. Tot hi aixi ensenyà llengua francesa escrita i parlada a molts de fornalutxencs i fornalutxenques. Entre ells el batle actual Joan Alberti Sastre. També realitzà algunes suplències a l' Escola de Nines amb les mestres Donya Francisca Rosselló i la Senyoreta Raquel López Tenés.
Antoni ( El conco Toni) que continua.
Magdalena 1.904- 1993 la meva padrina de fonts. Tengué per padrins de fonts al germà gran de la Padrina Maria,Pere Antoni Alberti Escales de Cas Bufó i a l'esposa d'aquest Maria Antònia Nadal Mallol de Cas Mestre.
Casaria una primera vegada a l'església del nostre poble amb Joan Segui Sastre ( 1902- 1937) de Ca'n Rendeta - el gran amor de la seva vida - que moriria als 34 anys, durant la guerra civil espanyola, el dia del Reis. Fou en 1927 .Tenien respectivament vint i quatre i vint i dos anys. Es casaria una segona vegada - també a l'església d'aquí de Fornalutx - el 5 d'abril de 1.940 amb Bartomeu Vicens Arbona de Can Nyegos de Sa Calobra; amb qui, el 1990, celebraria les noces d'or matrimonials. Dedicà plenament la seva vida a les feines del camp tant a Fornalutx com a Sa Calobra i també a Sóller on el seu marit Bartomeu i ella cuidaren molts anys la finca Son Mico de la famila Coll Puig, a més de les tasques propies de la casa.
La meva padrina de fonts havia nascut el dia dels morts (2 de novembre) dia que també mori, en 1.917, el seu padri de fonts a ella: L'oncle Pere Antoni Bufó. Mori el dia de Santa Teresa de Jesús (15 d'octubre) Dels dos matrimonis no deixà descendència i considerà, sempre, com un fill propi a Joan Vicens Solivellas ( Nyegos) fill del segon marit i d' Antonia Solivellas Alberti ( de Caimari) la primera muller del Conco Bartomeu.

Maria ( La tia Maria, actual sobrevivent dels quatre germans) Nasqué també, a Epernay, un 25 de maig de 1907 i a les fonts baptismals tengué als seus dos germans majors - mu mare i l'oncle Toni - per padrins . Tenia uns tres anys quan vengué a Fornalutx amb els pares i germans si bé faria algun viatge a Epernay més endavant per acompanyà el Padri Toni. El dia de la seva onomástica de 1940 (12 de setembre) dia del Nom de Maria es casaria amb Llorenç Rullan Alberti 1907- 1970 de quasi dos mesos més jove que ella; el qual havia d'esser batle de Fornalutx entre 1.956 i 1.965.
El pare del conco Llorenç - Llorenç Rullan Busquets ( 1.877- 1913) - li deien de malnom En Llorenç des Bosc. Un avantpassat seu Llorenç Rullan Bauçà ( 1802-1870) que era natural del poble de Deià havia arrendat per primera vegada en 1861 i pel termini de sis anys la possessió de Es Bosc en el terme d'Escorca, aleshores propietat de Bartomeu Solivelles Llobera de la familia de Sa Plana de Son Llobera a Lluc. L'arrendament de la finca escripturat per primera vegada davant el notari Jaume Rotger,de Pollença (26.05.1861) s'havia anat passant de pare a fill.
El conco havia passat de petit una breu temporada, a França, a Libourne on nasqué el seu germà Joan . En 1.930 fou el primer president de la Congregació Mariana que l' Econom, Mosen Antoni Caparó Busquets " Ganxo" establi aquí a Fornalutx amb altres joves de l'època i en remplaçament dels antics lluisos. Formà part de les tres primeres juntes directives de l'esmentada agrupació parroquial. Casat i encara relativament hagué de deixar la seva feina de fuster. Treballava a l'obrador de Can Moscatell a Sóller i era un excel.lent envernissador de mobles.
Durant la seva batlia a Fornalutx s'obri el carrer que de Sa Placeta puja a Plaça i es comprà la finca de Sa Rotlana. Mori el 22 d'abril de 1970 als 62 anys.

A la botiga d'Epernay, amb l'avi Toni i l' avia Maria, a més d'un germà de l'avia també hi feien feina tres nebods, fills de dues germanes majors ( una d'elles ja morta) : Jaume Antoni Arbona Alberti de Ca s'escolà i els germans Jaume Antoni i Antoni Mayol Alberti de Cas Misser. També tenien dos altres missatges fornalutxencs. Els germans Antoni i Jaume Mayol Nadal de Ca'n Penya .El primer moriria, en aigues de Cádis, victima d'un naufragi i el segon fou en 1.913 campió d' Espanya de ciclisme en pista. A aquella botiga s'hi podia adquirir llegums i fruita del temps, aixi com vins i licors i productes exòtics; la majoria venguts d'Espanya.

Raons de salut ( L'avi patia artrosis. nomenat en aquella època dolors) i també l' l'enyorança de la roqueta feren que pel juliol de 1.912 traspassassin el negoci a Jaume Antoni Arbona " Escolà" el seu nebot i la familia retornàs definitivament a Mallorca.
Arribaren el dia de Sant Llorenç (10 d'agost) . Els avis de Can Nyirvi i les ties encara eren vius. Per contra per la part de Cas Bufó a l' Avia Maria la seva mare ja se li havia mort i no li quedava cap de les seves quatre germanes.
Visquéren a Fornalutx fins que moriren llevat d'algun esporadic viatge que el padri feu a França ( Epernay i Reims especialment) Compraren una casa dintre el poble en el carrer del Sol i que és la que avui dia és la coneguda per Can Nyirvi i un hortet no gaire enfora d'un hort propietat del germà major de la Padrina Maria. També el padri comprà una caseta de camp per les afores: Cas Mosso en el cami que del Pont de Can Gelat puja en direcció d' Els Marroigs.
Contava la meva mare que els seus pares s'havien retirat amb un duro d'estalvi diari. Les pessetes d'aquell temps valien cualque cosa.
El 20 de juliol de 1930 - dia de Santa Margalida - als 62 anys moria l'avia. Patia de migranya . Rebé amb devoció els darrers sagraments i el viàtic el dia de la Mare de Déu del Carme. Deixava el record d'una dona estremadament bondadosa per tots quanta amb ella havien tractat. No havia anat a escola i no sabia llegir ni escriure però en sumar i restar no li haguesseu donat gat per llebra, me deia mu mare la seva filla major.
Per part del seu pare, Antoni Alberti Estades ( 1828-1884) pertanyia a les families de Cas Bufó i també a la de Ca'n Bartola. Els Bàrtoles de cognom Estades eren un brancam que eixia del llinatge de Moncaira.
La repadrina Magdalena Escales Coll (1835-1903) li deien de Can Cristo.
Devuit després de la mort de la padrina, el padri Toni entregava l' ànima a Déu. Era l'any sant compostelà del 1.948 i el dia de Santa Marta ( 29 de juliol) Era un dijous a primeres hores del capvespre. El diumenge abans l' econom Caparó li administrà en gran solemnitat el viàtic i l' extremunció ; però les exequies i el funeral les oficiaria un ancià sacerdot de setenta nou anys. Mosen Guillem Solivelles Arbona "Es Vicari Solivelles". El responsable principal de la nostra parroquia - tot i sabent que en el poble hi havia un home greument malalt i a punt de morir - se'n havia anat de vacances a ca un germà a Tuent. Hi hagué un gran xerratorum a dintre tot Fornalutx.
Record al padri ajegut i gemegant en el llit del seu dormitori i també en el que li posaren en la saleta rebedor ( recibidero) quan tornà de la Clinica Munar de Ciutat on el Doctor Llobet l'havia operat de próstata. Una intervenció quirurgica que havia estat encertada però tardana.
El padri s'havia posat al llit el dia de Sant Pere. Era el mateix dia que nosaltres - els meus pares i jo un nin de vuit anys - arribavem de França. Jo era la primera vegada que veia Fornalutx i Mallorca. El record també al meu avi matern a la clinica de Ciutat. Una clinica que hi havia al carrer Arxiduc Lluis Salvador i on després s'hi obraria un hostal al qual tampoc existeix actualment. Record igualment les seves exequies, funeral i enterrament a la tomba familial prop dels ossos de la seva esposa, la padrina Maria. Record que per l'acompanyament al cementeri i l' ofici funeral de primera classe de l'endemà vengueren dos capellans de Sóller per fer de ministres. Un d'ells actualment beneficiat èmerit de la Seu estaria encara dos anys a ser ordenat i celebrà la seva primera missa.
Tenia fama el padri Toni de ser un home aspra i de parlar dur. En el fons era una persona extremadament sensible i amant dels seus. Quan en 1.926 anà a fer un viatge a França s'emocionà quan, a l'andana de l'Estació del Tren d'Epernay, un desconegut l'escometé dient-li: " Senyor Bisbal què tornau esser per aquí ?" . Que després de dotze anys d'absència a una ciutat de França encara es recordassin d' ell - un insignificant botiguer espanyol de les Balears - no entrava en la seva imaginació. Era la demostració patent que aquell insignificant botiguer espanyol - aquell humil comerciant mallorqui de Fornalutx - havia sigut una bona persona i un home honrat i d'honor.
Estant a Fornalutx i entre la decada dels anys vint al trenta del segle pasta, Antoni Bisbal Llaneras ocupà el càrrec de jutge municipal; nom que alesmores tenien els jutges de pau. El setmanari Sóller a la nota necrológica del mes d'agost de 1.948 deia: " Per la seva serietat i honresa,per la seva templança i bon fer, mereixer ser nomenat jutge municipal càrrec que ejercí encertadament amb zel durant molts anys; valent li l'apreci del veïndari ". També formà part com a tresorer del Sindicat Agr
icol de Sant Isidre Llaurador , fundat el 1916 pel Rector Mas. Aquest sindicat es regia per la llei de Sindicats Agricols (2 de gener de 1.906) i el reglament de 16 01 1.908. Estava adscrit a la Federació Católica Agraria i fou dissolt el 3 de gener de 1.937 durant la guerra civil espanyola.
Durant la dictadura del General Primo de Rivera presidi uns anys el Comité local de la Unión Patriotica , de Fornalutx. No és que fos excessivament partidari de les dictadures i dels dictadors en sí; però sí admirava la gent i els politics d'ordre. La seva simpàtia cap al segon Marqués d'Estella no fou mai un impediment per ell mostrar ser critic amb l'administració del batle que hi havia llavors a Fornalutx.
Amb la guerra civil i el triomf del Movimiento Nacional a Mallorca li passà més o manco igual. Un creient catòlic practicant com ell (sense caure en l'estúpida beateria pseudo mongil) , per descomptat no podia estar a favor d'una República en mans d'un govern, perseguidor de monges i capellans, que a la peninsula consentia la crema d'esglésies i convents. Ara el seu "entusiasme" pel Franco i ja no diguem per la Falange i els falangistes fou més bé de circunstancies. Feu el que no li quedà més altre remei que fer.

Profundament devot de la Verge Mare de Déu, com els seus pares i els seus avis, tingué cura de l'obreria del Roser a la nostra esglésieta parroquial. En fou l'obrer fins que mori o quasi poc abans.
( Continuarà)


Comentaris

  • Exccel-lent treball[Ofensiu]
    Dimoni | 14-07-2006 | Valoració: 8

    És un treball excel-lent en matèria d'història local i casolana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184138 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.