Cercador
Ella
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
escletxa
per on el pensament es perd...
en trossos imaginats de cel rosat,
núvols encesos per ocells de foc
que passegen perturbats vora del sol, apagat,
diluit
en el cor de la tristesa que s'enfonsa
dins l'aigua cremada del poema que ara mor...
en la pràctica,
en el fer
que no pot ni vol onejar aquesta por insuperable del viure,
o del malviure, segons com es miri
tu
no ets el culpable de qui pateix,
però sents impotència
de no saber com ajudar,
de no poder posar-te a la seva pell
i examinar
el com i el perquè
del seu malestar psicològic
ella
és el què em preocupa
Comentaris
-
Reflexió[Ofensiu]laberintia7 | 03-07-2007
Molt per reflexionar i poc temps per fer-ho... Per què sempre tendim a sentir-nos culpables?
-
Sentiments i angoixes...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 22-11-2006 | Valoració: 10
... comuns a tots. Un poema que he llegit amb gust, dues vegades, per assaborir cada paraula i cada vers.
El trobo magnífic.
Felicitats -
sentiments universals................[Ofensiu]Pepastor | 20-09-2006
................. tristesa, por, angoixa, impotència, culpabilitat, ràbia ..........
La voluntat, en la meua opinió, es queda curta per a equilibrar un estat anímic negatiu tan fort.
Com sempre, tinc un montó de preguntes i si em deixes, diria:
La voluntat ha d'estar acompanyada d'actes físics que ens facen riure i sentir bé, que ens alliberen, donen satisfacció, agraden respectant a tohom?
Quina és la causa del malviure?
S'ha de produir un canvi per a deixar de malviure?
Com es fa, produir un canvi?
No farà falta un procés?
LLarg o curt?
Aquí o allà?
Serà un problema de decisió?
Podem viure de manera diferent?
On són els sentiment universals com l'alegria, la felicitat, la satisfacció, la llibertat, la pau, el respecte?
Poesia de sentiments universals.............
Besets
Pepastor
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872832 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.