Ell i l'amor

Ell sempre havia pensat que l'amor era aquella màgia inexplicable que de cop i volta, apareixia a l'interior de dues persones i feia d'elles, la felicitat.

Tot i no haver-ho sentit mai, ell s'havia que existia, i n'estava segur que algun dia, no esperat, li tocaria l'amor a la porta.

Va passar molt de temps, i ell tot i no sentir-se sol, tenia aquella curiositat per coneixer qui seria la persona que compartiria amb ell la felicitat, qui tindria una part dels seus sentiments, qui li donaria alegries i qui li ensenyaria la màgia de l'amor.

Amor, aquella era la paraula que encara no sentia dins seu i que tant l'intrigava. Pero era pacient, sabia que tothom te la seva mitja part i que tard o d'hora arribaria la seva...

Una llarga melena, morena, mirada sensual i un somriure inexplicable. Així era ELLA.

No recorda molt bé, com la va coneixer, sap que va ser en un concert, pero no sap qui va començar a parlar, tan sols t'he gravada aquella mirada sobre els seus ulls.

Desde aquella nit pensa que alguna cosa dins seu va canviar, potser va ser ELLA, potser va ser el concert que va donar el toc de seducció, o qui sap, potser va ser l'amor que va tocar a la seva porta per dir-li que li havia arriba't l'hora d'enamorar-se, de viure la vida en altres colors, de saborejar la màgia al seu costat....




L'amor truca a la teva porta en qualsevol instant, qui sap si sortira bé o hi hauran problemes, pero com diu la dita "Qui no arrisca no pisca"

Endevant lluita, mai se sap, potser l'amor de la teva vida t'esta esperant...obre-li la porta!