El trenaclosques incomplet

Un relat de: Sanke85

Sóc un trencaclosques sense peces...
sense les més importants...

Em falta el cor...
ploro sense llàgrimes per vesar...
crido sense veu...
miro sense ulls...
toco sense mans...
beso sense llavis...
respiro però...
no tinc aire...

Sigues el meu cor,
les meves llàgrimes,
els meus ulls,
la meva veu,
les meves mans,
els meus llavis,
el meu aire per respirar,
completa'm.

Vull ser un trencaclosques,
un de sencer,
on tu i jo ens compenetrem a la perfecció,
igual que abans...

Abans volies completar-me...
ara ja no...

Has trobat peces que encaixin millor?

Ara sóc un...

trencaclosques incomplet...

Comentaris

  • Incomplete.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 27-06-2005 | Valoració: 10

    Ayyys que el teu poema em sembla que te l'han inspirat els bsb amb el seu darrer exit, jeje :P, pero es una idea original lo del "trencaclosques", un trencaclosques que li falta la meitat per a completarse. Un altre exit melanconic d'aquests que tant t'agrada escriure a tu. Es una bona manera de desfogar-te.

  • quina coincidència!! [Ofensiu]
    laweta | 16-06-2005 | Valoració: 8

    m'ha agradat!! i saps què? jo vaig fer un poema, que es diu Per mi, i també m'expressava amb aquestes paraules!! llegeixte'l! ja ho veuràs. Abraçades