El tren passa de llarg (felicitat perduda)

Tots som humans i tenim les nostres pors,
pors que hem d'acceptar pq son part de nosaltres, que amb l'experiencia anem superant i ens fem mes forts, i aprenem noves coses, per afrontar noves situacions. Un poema d'insatisfaccio i d'arrepentiment.

aiiis quin poema, m'ha emocionat molt!
Escriu coses més alegres!!!!!jeje
Aquesta felicitat potser si que està perduda però arribaran noves felicitats!!
La por que ens paralitza...
Que dur que es l'amor quan no ets correspos, quin patiment..però arrepentexte de les koses que vas fer no de les que no et vas atrevir a fer!:)
I l'esperança no la perdis mai!ahir justament vaig pujar un escrit sobre l'esperança aveure si me'l publiquen!^^
I espero que estiguis bé, ho desitjo de tot cor!

P.D: De nou merci pels comentaris... :) No dic que sigui bona ni dolenta, però en aquesta web hi ha moooolt talent entre els que t'inclueixo a tu i em sento una "merda"...xD