eL tren ja ha PaSsaT...*

és una merda! Quants trens on hauríem d'haver pujat se'ns escapen mentre dubtem si hi entrem o no, mirant la porta com tontos...

sempre, el típic començament "hauria d'haver..." "si hagués fet..."


no som prou valents...


aiizz!


"el tren pasó una vez; por ti no volverá..."


quina merdetaaa...


petonassos!

tots cometen l'error de deixar escapar una persona, una oportunitat...i ens imaginem com hauría sigut la nostra vida al seu costat...mai ho sabrem...però després d'una desil·lusió o d'un fracàs sempre s'orgeix una altre opció...potser no serà la correcte...potser a mig camí haurem d'abandonar...però.. i k??? tot comença i tot acaba i nosaltres escollim com volem que funcioni!!
m'agrada com escrius...se com et sents de veritat...es tan dur...i fa tan mal...la vida avegades es injusta pq nosaltres deixem que ho sigui...enfi...

segueix així et llegiré!!

gemma