El temps

Als dos primers paragrafs tels resumeixo en nostalgia, que rapid passa el temps i les bones estones queden reduides a records, al tercer paragraf demanes al temps que sigui comprensiu amb nosaltres i ens faci el nostre cami mes facil, pq en aquesta vida pasem una gran estona patint, al cuart el temps no s'oblida de ningu ni de res i que bonic aquest desig que la humanitat s'estimi i es deixi de tonteries que fan mal, i finalment realment el temps sembla ser l'unic que esta lliure pq es temps i si depenem tots d'ell i el temps sempre u cura tot amb el pas del anys, a la vida sembla ser que tot es resumeixi a esperar. Molt ben pensat i com sempre ets un detallista. Petons i segueix endavant!!!

tothom en algun moment o altre reflexiona sobre el temps!
Jo tb en tinc un publicat però tu li dones un punt de vista que m'agrada!^^
El temps potser un gran amic pq et fa oblidar i deixar enrere èpoques dolentes però tb sentiments molt bonics ja viscuts...tot i que sempre ens quedarà la memòria per recordar-ho!
Espero que el temps si no t'ha curat encara aqustes ferides ho faci d'aquí poc!

P.D: Moltes gràcies pels teus comentaris, m'animen a seguir escribint! :) (k)