El taxi lliure.

Un relat de: Toni Mitjanit

Mirades d'escrutini que palpen en sentit oposat
entre el bullici d'una avinguda en hora punta,
recercant un rètol lliure sobre un sostre groc
que ens ajudi a fugir d'aquest lloc,
amb l'excusa de portar-nos treball a casa.

- Taxi !!! Taxi !!!

Un passa de llis, l'altre: ocupat.
Mentre la pluja cala més fons,
conquerint la permeabilitat de l'abric.
Fins descobrir l'escollit driblant entre carrils.

Tu a la dreta, jo a l'esquerra.
Enmig una distància prudencial,
separant allò que no està bé
del que és un final cantat.

Aturats pel caos de circulació
entre els dubtes color taronja de dos semàfors molt propers.
Cegats pels llums dels mostradors del barri comercial de la ciutat,
ens vam atracar sense guardar la distància de seguretat,
robant-nos l'alè com qui travessa un pas a nivell en vermell.

De sobte una mirada en un retrovisor replet de remordiments;
comprovant que no hi ha testimonis de tal conducció temerària.
No cal esborrar empremtes de gomes gastades sobre l'asfalt mullat,
sols practicar un excés de velocitat cap a qualsevol part.

Després d'esquivar-me perdent mirades cap a llunyanes cantonades,
m'he adonat que aquest taxi d'oportunitats perdudes no està en verd.
I ara, després d'entelar els vidres,
no sé si baixar-me o emplenar de xifres el comptaquilòmetres.

No aconsegueixo estacionar inquiets pensaments en bateria,
ni ajornar qualsevol indecisió fins a la revisió dels quinze mil quilometres.
Fins descobrir que el meu destí era per tu una aturada en doble fila
sols per a recollir un oblidat vestit de la tintoreria.

Recorrent a una maniobra d'emergència
et baixes d'aquest sentiment en marxa.
Per fugir d'una trajecte fora de tota ruta
que no sabem on ens porta.

Bategen els teus tacons fins silenciar-se de cop a la cantonada,
rebent l'auxili d'un paraigües baix una pluja de remordiments.
Em despentino del tot baixant el vidre.. i crida que crida,
no rep resposta des de l'entrecreuada de carrers.

Lluny dels llums de la ciutat,
una cridada des de la darrera estació de servei.
Sense resposta, adéu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Toni Mitjanit

Toni Mitjanit

29 Relats

25 Comentaris

29663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Vaig néixer la tardor del 77 a una illa (Mallorca) i això, sense cap mena de dubte, marca.

"No conceb cap horitzó
sense un matís de blau,
cap vent sense aroma a sal,
ni cap soroll sense remor de mar"

De petit no vaig tenir especial esment a la poesia. I ara de gran no recordo perquè vaig començar a escriure. Només puc dir que ara escric com aleno, mastego o somnio… sense parar esment al perquè, sols gaudint del fet que entre estrofes m'ajuda a conèixer-me a fons.

Escric d'allò que m'envolta i no em llisca, d'allò que parpelleja i no em cega… d'allò que no m'és soluble dins tantes finestres obertes. Tan me fa escriure d'un atac de singlot com del meu primer amor, del meu vell sofà o d'una fogosa nit d'estiu… El subjecte em dicta.


Per contactar amb jo:

* Email:

toni_mitjanit@hotmail.com

* Web:

www.capsadetrons.com