El soroll del meu cap

Penso i penso,
els mateixos pensaments,
repetits, tot el dia.

Els fets no poden seguir el seu curs,
perquè el meu cap parla sense parar,
com una ràdio encallada,
intervenint en el flux de la vida.

Encara que sàpiga
que els meus pensaments no em serveixen,
quan intento fer-los callar,
comencen a cridar,
com si el silenci no fos una opció.

Pensar és una addicció.
Em regula, m'equilibra,
em frustra i em tortura.

Potser sóc boja.
I si ho sóc?
Que ho sigui.