Cercador
EL SOMIADOR SOMIAT
Un relat de: jomagi- Compartir:
EL SOMIADOR SOMIAT
Els primers raigs del sol travessaven la persiana. Ell es va estirar, notant la calidesa de l’espatlla de la seva dona, que encara dormia. Va somriure. La vida era senzilla i agradable.
Va baixar a fer cafè. La cuina era un reflex d’aquesta pau: gerros nets, el pa tallat. Però mentre esperava, la llum va canviar. Els contorns dels objectes es van tornar difusos, com si la realitat s’aixequés com un teló. Va notar una pressió estranya al pit, una consciència aliena que l’observava des de fora.
I en aquell instant de claror insuportable, va comprendre. No era ell qui somiava la vida. Era la vida, una ment conscient i immensa, qui el somiava a ell. El cafè va rajar. Tot havia tornat a la normalitat. Però res no tornaria a ser igual.
nsny
Comentaris
-
No he entès tampoc del tot el relat... però m'ha semblat una bona, efectivament bona, metàfora filosòfica efectiva.[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 23-11-2025 | Valoració: 9
Realment, ¿som part d'una ment, potser la de Dëu, o d'una realitat inerta?
El relat és molt evocador i ben aconseguit, jomagi.Reconec que potser no l'he entès prou, però em fa pensar, i això jo ho trobo positiu.
Espero que el protagonista aconsegueixi sortir positivament dels seus dubtes i "tornar" a la realitat pura...
Bé, ens veurem per Relats, jomagi, salut i molta sort!!!
