el seu escó

Ara aquells d'allà es diran a cau d'orella amb un to entre la despreocupació, arrogància i menypreu: aquella fa ‘aixo' per amagar-se de la realitat… no encara les coses i s'esbandeix en un toll d' estúpids actes que vesteix amb un bernús de bohèmia, i que creu artístics per tal de fer-se sentir important, no útil, però enfeinada, motivada: objectius de merda en el forat de la solitud afligida, diran. És una pena, raonaran.... és que en aquella casa… mai ningú la voldrà acompanyar en el viure...
I sense complexes, de cop faran cara de ja-n'hi-ha-prou-de-compassions..
- Hem d'anar al súper i que no ens tanquin, que avui és dilluns i hi han portat les verdures de mercabarna, enlacades, contaminades i pagades a quatre xavos. -
-Farem escalivada per sopar-
Es miraran amb l'absurd orgull de creure's realitzats d'establir aquesta brillant estampa familiar al Caprabo. S'estimen però no es coneixen gens.
S'amorraran a la tele i s'empassaran els formatgets que el Franzino aquest any no analitzarà, ho faran des de Polònia, suposo que caldria massa sentit de l'humor per parlar-ne seriosament, com feien els encorbatats de plató d'anys ençà. I amb la forquilla a la boca, es preguntaran qui carai són aquests ‘els ciutadans' que han triomfat per tots sants.
-Ah si, si, el de la foto despullat. -
I aniran a dormir, per torns i sense petons de bona nit, petons de veres. Ell roncarà.

‘Aquella', que diuen ells, anirà a dormir tard, després d'escriure una estona i estimar sempre, pensant que tres comediants ens amargaran la legislatura, que els altres quatre faran els impossibles per un parell de conselleries d'altoestànding, un aprendrà el català, altres burxaran el sentiment patriòtic, algun insistirà en l'apocalíptic escalfament del planeta i els que queden, o tots, s'esmunyiran en l'especulació, tràfic d'influències.. ànsies de fer calaix, a la fi. I ella.... ella continuarà disposant del sou ingressat en aquell sota-rajola amb anagrama de Miró d'on els quatre malparits que mouen els fils en treuen la propina pels fabricants de mines que mutilaran a un nen a l'altra banda de món. Amb sort un fotògraf de prestigi l'immortalitzarà, creurem que ha servit per alguna cosa, i junts llegirem el National Geografic.
Demà continuarà escrivint, s'amagarà en les seves cançons de lletres maques, acabarà de pintar el menjador, passarà per la caixa i pagarà el rebut de la comunitat.