Cercador
El Sentit de la vida.
Un relat de: mmuxa- Compartir:
Quin sentit te la nostra vida? Quin sentit te la nostra existència? Quin paper juguem en aquest món? Aquestes són preguntes que alguna vegada ens hem plantejat i que segurament no em trobat cap resposta.
Per fer-se a la idea, imaginis la mort d’algun ésser estimat, imaginis la vida desprès de la pèrdua d’aquesta persona.
Llavors ens donem compte de que la mort abarca a cadascun de nosaltres y a cadascuna de les persones que coneixem.
La mort es inevitable e imprescindible. Les persones compleixen un cicle de naixement, transcurs de la seva vida i mort, que es repeteix generació darrere generació. Aquest cicle l’han viscut els nostres avantpassat, els sofriran els nostres avis i també els nostres pares i nosaltres tampoc ens alliberament d’aquest. Si nosaltres també tenim fills, aquests també ens veuran morir i finalment també els tocarà a ells i així successivament.
Llavors no seria molt descabellat afirmar que naixem per morir. La nostra funció durant el transcurs de la nostra vida pot variar segons el punt de vista de cadascun.
Estem aquí per prosperar la espècie? Per què? Si seguim sofrint el cicle néixer-morir?
Estem aquí per gaudir de la vida? Som insignificantment petits, sense gran importància com a individus per la prosperitat de l’espècie. Tot i així el conjunt de la humanitat format per milions de persones es imprescindible per evitar la nostra extinció y millorar la qualitat de vida global, prosperar així la continuïtat de la espècie. Podríem aventurar-nos a pensar que no juguem un paper individual sinó global, de conjunt.
Podríem assegurar que les desgracies i anècdotes que vivim són absolutes bajanades i sense sentit algun.
Vivències sense valor que no tindrien que afectar en el nostre paper en el món. Però lamentablement no se així, sinó que a les persones ens influeix cadascuna de les petites coses que passen en el transcurs de la nostra vida.
Si pensem en el fet de jugar un paper per a prosperar l’espècie, podríem observar que és un comportament d’instint animal.
Els animals lluiten per prosperar la seva espècie, sense tenir en compte les petites coses que els passa. Encara que això no vol dir que no tinguin sentiments, sinó que ells tenen un punt de vista diferent al nostre.
Realment els sentiments desmunten realment el concepte del sentit de la vida, o be l’amplia per donar un nou paper a les persones que busquen la seva pròpia felicitat.
Cal remarcà que el sentit de la vida es trobar la felicitat, la qual el sentit de la vida individual.
En quant al paper de les persones es podria dir que es trobar la seva pròpia felicitat i a la vegada de manera instintiva prosperar i millorar l’espècie.
Una manera de veure el paper per trobar la felicitat podria ser que tots naixem per poder gaudir de la felicitat.
Per fer-se a la idea, imaginis la mort d’algun ésser estimat, imaginis la vida desprès de la pèrdua d’aquesta persona.
Llavors ens donem compte de que la mort abarca a cadascun de nosaltres y a cadascuna de les persones que coneixem.
La mort es inevitable e imprescindible. Les persones compleixen un cicle de naixement, transcurs de la seva vida i mort, que es repeteix generació darrere generació. Aquest cicle l’han viscut els nostres avantpassat, els sofriran els nostres avis i també els nostres pares i nosaltres tampoc ens alliberament d’aquest. Si nosaltres també tenim fills, aquests també ens veuran morir i finalment també els tocarà a ells i així successivament.
Llavors no seria molt descabellat afirmar que naixem per morir. La nostra funció durant el transcurs de la nostra vida pot variar segons el punt de vista de cadascun.
Estem aquí per prosperar la espècie? Per què? Si seguim sofrint el cicle néixer-morir?
Estem aquí per gaudir de la vida? Som insignificantment petits, sense gran importància com a individus per la prosperitat de l’espècie. Tot i així el conjunt de la humanitat format per milions de persones es imprescindible per evitar la nostra extinció y millorar la qualitat de vida global, prosperar així la continuïtat de la espècie. Podríem aventurar-nos a pensar que no juguem un paper individual sinó global, de conjunt.
Podríem assegurar que les desgracies i anècdotes que vivim són absolutes bajanades i sense sentit algun.
Vivències sense valor que no tindrien que afectar en el nostre paper en el món. Però lamentablement no se així, sinó que a les persones ens influeix cadascuna de les petites coses que passen en el transcurs de la nostra vida.
Si pensem en el fet de jugar un paper per a prosperar l’espècie, podríem observar que és un comportament d’instint animal.
Els animals lluiten per prosperar la seva espècie, sense tenir en compte les petites coses que els passa. Encara que això no vol dir que no tinguin sentiments, sinó que ells tenen un punt de vista diferent al nostre.
Realment els sentiments desmunten realment el concepte del sentit de la vida, o be l’amplia per donar un nou paper a les persones que busquen la seva pròpia felicitat.
Cal remarcà que el sentit de la vida es trobar la felicitat, la qual el sentit de la vida individual.
En quant al paper de les persones es podria dir que es trobar la seva pròpia felicitat i a la vegada de manera instintiva prosperar i millorar l’espècie.
Una manera de veure el paper per trobar la felicitat podria ser que tots naixem per poder gaudir de la felicitat.