El sentiment perfumat d'un avi.

Avui he vist en tu el centre del monòleg,
en el compàs del teu mirar
l'incredulitat i l'agraïment d'un somriure que fuig
i en el simple gest de la cullera
que feies caminar cap a la boca amb sentiment perfumat
un límit.

Eres pura simetria del relleu,
perfil del timó que has estat
i simple.

No et conec peró m'ho sembla
i he vist en la teva pell
el tacte vell, l'esgarrifança de la tija que no creix,
la tirallonga vacil.lant d'engrunes de vida
segurament millorable, que ha anat mossegant les ombres.

Les mateixes ombres que ara cavalquen
a cops de martell cansat damunt dels records,

com un alè marejat.