El sentiment del cel

Oh lluna blanca,
ets tan maca
que em quedaria tota la nit,
a la terrassa amb el meu llit,
per fer-te conpanyia quan vens a la nit.

Des de la terrassa es veu el mar,
reflexant la llum de la lluna,
que travessa el fons del mar
i els animals s'espanten
pel reflex de la lluna.

Oh! lluna plena!
per què ets blanca com la neu?
i com és que ets plena com una galeta?
quan penso amb tu, trobaré un planeta,
o un cometa.

Les estrelles brillen com el Sól,
són tan maques que no les `puc imaginar,
només de pensar-hi també hi ha estels fugaços,
i quan demano molts desitjos
m' espero que complexin.

Oh! lluna quina companyia que tens
jo! si tinguès companyia, com tu, estaria
amb molta alegria.