Cercador
El segle de les dones
Un relat de: ticris- Compartir:
La periodista, un dia més exposa la noticia a milers d'espectadors, però avui ho fa amb més ganes que mai perquè esta a favor de la proposta, encara que com bona professional que és no es pot decantar cap a un costat o un altre, ha de ser imparcial, molt imparcial.
- Ens trobem a la plaça de Catalunya al bell mig del centre de Barcelona. Com podeu observar una gran massa de gent es manifesta, es manifesten homes i dones. Però quina es la causa? Doncs només cal veure les pancartes i escoltar els crits, tots a favor dels drets de les dones.
L'argument és el següent:
Perquè quan ens adrecem a un grup de gent en que hi ha dels dos sexes es fa servir el masculí? Com es que la llengua ha evolucionat i això no? Perquè parlem utilitzant una llengua tan masclista?
Ja veieu quin ambient hi ha aquí, i us asseguro que al costat encara impacte més.
La preguntar que avui es planteja tothom, es la raó per la que es troben en aquesta plaça. Les dones per ser dones i reclamar els seus drets, i els homes per reconèixer el masclisme que han hagut de suportar les dones al llarg de la història.
Desprès d'això passem a fer la entrevista a la senyora Massip, presidenta d'una de les associacions organitzadores d'aquesta manifestació.
- Què intenten aconseguir amb aquesta manifestació tan multitudinària?
- Som conscients que d'un dia per a un altre no es pot canviar una llengua, i encara que es canvies la gent trigaria molt a acostumar-se. Volem que la gent es doni compte, que reflexioni sobre el masclisme que hem suportat durant anys. És bo comparar el nostre idioma amb altres, per exemple amb l'anglès, en aquest idioma no hi ha aquest tipus de polèmica, potser perquè es una llengua més moderna... Allà amb un sol subjecte en plural s´ inclouen els generes masculí i femení.
Desprès d'aquesta exposició la periodista opina en veu alta:
- És clar que el segle XXI serà el segle del reconeixement de la dona a tots els nivells.
És diumenge i cada cop més gent s´ uneix als manifestants, mai no sabrem si tots (o hauria de dir totes) els que avui som aquí tenim les mateixes idees o simplement estem aquí perquè es festa i s´ ha d´ anar a algun lloc, el que si es cert es que la manifestació està aplegant molta més gent de la que s´ esperava.
Les dones estan arribant a llocs on les nostres avantpassades no haurien ni arribat a somiar i de ben segur que això no es el final. Les dones estem començant a caminar soles.
Comentaris
-
No sé que dir[Ofensiu]Arbequina | 12-07-2006
Bé, comento per dir que t'he llegit el relat, però no comparteixo gaire el que hi dius. Ja veus, sóc sincer de mena.
En fi, a l'anglés no hi tenen el problema amb el plural perquè no tenen gènere: én anglés tot és neutre.
Però això tan se val, que en les llengues llatines s'usi el masculí per designar conjunts (menys els totalment formats per coses femenines) és irrellevant, no és masclisme. masclisme és creure que les dones són inferiors i la seva conseqüència social: que hagin de cedir el pas als homes. Això sí que té importància, no el tots i totes estúpid. Fins que les dones no cobrin per una mateixa feina el mateix que els homes, fins que no tinguin els mateixos drets que els homes, fins que no puguin ascendir a les mateixes quotes de poder, etc, el segle 21 seguirà sent el de la injustícia social, per molt que es digui tots i totes, ciutadans, ciutadanes, etc.
En fi, si es tracta de treballar sota el comandament d'una dona, aquí hi ha un disposat a contribuir a la justícia (inclús amb discriminació positiva) però lo de la llengua ho trobo, francamnet, una xorrada.
Sento criticar, però m'és un tema molt sensible.
Una abraçada.
Arbequina.