El mar i el vent

Jo sóc el mar, jo sóc molt fort, i m'agrada competir, però odio perdre, per tant no m'agrada recordar les coses dolentes del passat.

Avui us vull assegurar de que jo no sóc dolent, jo no sóc qui destrueix ciutats, qui fa naufragar els vaixells, jo no tinc cor per fer aquestes coses.
El que em passa és que tothom pensa que sóc jo, i per això us vull explicar el següent.

Fa molt de temps, abans que els éssers humans haguessin aparegut, va sorgir el vent, un poca vergonya que des que es va formar es dedica a fer mal, però a ell li dóna el mateix a qui li produeix, ell només vol fer mal.

Em vaig enfadar amb ell, perquè feia que em posés furiós, i així sense voler, mentre ens barallàvem era jo qui feia el mal, em carregava la culpa i la gent em tenia por. El vent es camuflava i observava el mal que estava fent.

A més a més anava creant fills, els huracans, els tornados i altres fenòmens meteorològics. Amb això intentava tenir més poders sobre la terra, i sobre tot, aquests fills tenien la missió de destruïr el que hagués pel seu voltant.
També el vent va especialitzar als seus fills a crear turbulències, perquè era la seva aficiò, el vent sabia molt bé que això és el que li dóna més por a la gent.

El vent sap quan la gent té por, per això el millor consell que us puc donar és que no tingueu por del vent. Quan el vent està furiós protegir-vos en un lloc on vosaltres creieu que esteu salvats d'ell.

Crec que us he explicat bé el perquè quan fa vent em poso furiós, amb aquelles onades tan fortes, aquesta és la meva manera de manifestar-me contra el vent.
Quina és la teva manera?