Cercador
El Secret
Un relat de: Lois TarrancoCom totes les tardes havien anat sols al bosc, era una tarda d'hivern freda i fosca, però a ells els donava igual, no tenien por a res, tenien el seu lloc secret.
S' allunyaven lo suficient per que ningú els veies, tenien 14 anys i 15 s'havien enamorat, però els pares no els deixaven sortir junts. Tenien una por immensa a que ella es quedes prenyada. Per els pares encara eren uns nens, tenien catorze anys i no habiten viscut res, encara anaven al col·legi i deien rucades. Això es lo que pensaven tots, però ells no. Xavier ho sabia, la Geni estava embarassada, ella no sabia com dir-li, estava atordida, i va caure en una gran depressió va anar-se al bosc una nit, allà va està durant hores mirant-se aquell pot de pastilles de la mare, fins que ja no podia mes i se las va prendre.
Al dia següent en Xavier no la trobava, estava enfadat i nerviós, ningú l'havia vist en tota la nit. Van començar a buscar-la fins que el gos del Pere , el seu veí la va trobar.
Estava nuesa, li havien tret la roba i l'havien deixat en mig de un camí, sola i ferida.
La geni no sabia ben be lo que havia passat, només es recordava de que s'havia pres les pastilles amb coca-cola i s'havia quedat dormida.
Tots van quedar atordits per la impressió de veure-la en aquell estat. La Geni la van portar a viure a un altre lloc i va tindré un nen que es va dir Xavier, però sempre va guardar el secret, al cap d'uns mesos, de cop es va recordar de tot lo succeït al bosc, però mai va dir qui va ser, s'ho va portar a la tomba el secret.
l´Autor
20 Relats
13 Comentaris
27042 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.
Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.
Últims relats de l'autor
- Una argentina a Barcelona
- Regla d'Aniversari -Premi -CONTE IX-
- Passió
- Un montre sota el llit
- Aquell dia vaig recordar.
- Virmu un conte per a nens
- Aquella tarda d'octubre
- Passió
- Fa vint i dos anys
- El tren de la vida
- La dona misteriosa
- Darrera la porta
- Carta de despedida d'un amor intens i prohibit
- A l'Argentina
- Petit bufo