El secret de la Marena

Els dilluns la Marena s'enfilava a les muntanyes blanques i recollia tanta neu i tanta olor de Pirineu com podia, per dur-la després a casa i tractar-la amb cura.

Els dimarts s'arribava al mar al fer-se de nit i plorava amb el sol que tot ho tenyia, per la pena que tenia de que poc després tot es tornés fosc.

Els dimecres omplia de flors els carrers d'on vivia, pintava els balcons, xerrava amb la gent i els feia companyia

Els dijous jugava amb els nens, arrenglerava pedres i en feia camins i dreceres per posar-hi pilotes, cotxes i ninotets, que feien veure als nens que eren qui no eren.

Els divendres feia maons, pintava parets, feia costura, organitzava tallers, estudiava, preparava lliçons, cuinava , guaria els malalts, preparava projectes i anava a la fàbrica a fer peces en cadena

Els dissabtes gaudia dels seus, tot ho endreçava a la casa, tot ho posava a punt, tot ho renovava i sempre que podia tot ho feia una mica més bonic

Els diumenges escrivia contes inacabables, conversava amb els ocells i amb les teulades i també imprimia poemes que després s'emportava el vent ...

Però havia una cosa que sempre es repetia : amb el dolç silenci de la nit, tot i quan a ella li semblava que era aspre, venia el millor dels somnis , l'acaronava secretament, s'emportava totes les angúnies i li deixava sota el coixí la més preciosa cobejança.

Glòria Vendrell i Balaguer
gener del 2016