El roure de fulles vermelles

Un relat de: Avet_blau

El roure de fulles vermelles

Sota aquell vell abocador, hi havia deixalles de segles,
andròmines perdudes en el llindar del temps.

Enmig de les runes i ferralla, havia nascut el roure vermell
un estrany exemplar que cap entès reconeixia,
i que es nodria de les restes del record.

El seu creixement era lent però ferm,
la mainada feia passejades en bicicleta,
recolzant-les al roure valent, que era el centre del seu mon.

Cada hivern deixava una preciosa catifa vermella a terra,
on s'hi asseien parelles de romàntics amants.

I cada maig, tornava a brotar el fullam, de preciós color d'aram.

Però una primavera que va ploure molt,
el terra es fongué entre les arrels del roure
i un os d' un braç va sorgir enmig de l'herba.

Aviat el jutge va demanar desenterrar el cos,
i malgrat l' oposició dels naturalistes,
varen trasplantar el roure a una clariana del bosc.

I allà sota, entre les arrels, hi trobaren l'esquelet de la noia;
encara amb el puntal clavat al cap.

La sang va donar color al roure, i va assenyalar i trobar l'assassí....

L' any següent el roure ja va tenir les fulles verdes,
però ja no jugaren mes els nens al seu voltant,
ni vingueren mai mes a estimar-se els amants.

... i el roure de fulles vermelles es va deixar morir.


Avet
fotos a : http://www.lacoctelera.com/burcet

Comentaris

  • Podria ser...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-02-2008 | Valoració: 10

    que el roure, un cop finalitzat el seu propòsit i lluny de les restes de record i de tot aquell entorn que donava sentit a la seva vida, es deixés morir. Potser ja no es sentia necessari. En aquesta part final penso que hi podria haver un cert paral.lelisme amb el final de la vida humana.
    Una abraçada

  • El roure tacat de sang [Ofensiu]
    Naiade | 11-02-2008 | Valoració: 10

    A qualsevol lloc pot néixer un arbre, una flor, però ell sembla que va donar la vida per no deixar el crim en el oblit. Va gaudir de la companyia de la mainada, va rebre l'afecte dels amants. Vida curta si, però va servir per alguna cosa.
    Quan el van canviar de lloc l'enyorança, la soledat...va acabar amb ell, tal vegada com passaria amb nosaltres si no sabéssim adaptar-nos.

    Una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

704 Comentaris

134427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors