El robot de la tristesa

-Avui he inventat una cosa molt especial -va dir l'inventor apropant-se al seu robot.
-Què heu inventat? -va dir el robot amb aspecte de noia joveneta.
-És un invent per a tu, el problema que no sé si seré capaç d'adaptar-lo als teus circuïts -va dir pensarós-, potser no podràs processar aquesta informació.
-M'és igual, vull saber què és!
-L'he anomenat "el somriure", sols has d'aixecar els llavis i posar cara de felicitat.
-Però vós sabeu que sóc incapaç de processar això, quan em van fabricar només em van ensenyar a plorar.
-Però jo vull ser el teu inventor de somriures.