El relat de la meva vida

Tota la vida siguent aquella alumna del final de la classe a qui mai ningú no havia sentit la veu, sempre callada i traient bones notes, però sense arribar a destacar mai. Des dels quatre anys he tingut a la Flor al meu costat, la meva millor amiga que m'ha ajudat en tot i hem compartit tota mena de secrets. Tot i tenir-la a ella em sentia buida, necessitava fer alguna cosa nova, però no sabia quina.
A l'entrada a l'institut em vaig unir a una colla de nois que es passaven la vida al carrer fent gresca i cridant. Estava amb ells de cos, però d'ànima estava amb la Flor, només pensava en tornar amb ella i riure'm d'aquella colla.
Llavors va ser quan em vaig adonar que necessitava "sortir amb algú", es a dir; tenir una parella formal. Aleshores era prou bonica, esportista i bastant llesta i fins aleshores molts nois m'havien dit que m'estimaven, però jo ni m'havia plantejat mai tenir una parella ni res que s'hi assemblés.
Em va estar agradant molt de temps un noi al qui mai m'hi vaig confessar ni res que s'hi assemblés, ja que no em feia ni cas, el Ramon. Crec que al final se'n va adonar i ens vam començar a agafar repugnància mútua.
Al cap d'un parell d'anys em vaig enamorar d'en Joel, qui sempre m'havia tractat de meravella i érem grans amics. Gràcies a la Flor li vaig confessar el meu amor, però em va dir que només em veia com una amiga...
Vaig passar-me uns dos mesos blanca com la llet, feta pols, susceptible a tot, amb l'autoestima per terra i de molt mal humor.
Em passava moltes hores connectada a internet parlant pel "messenger" vaig conèixer un noi que em va fer veure la vida d'una altra manera. Era del meu poble, l'havia vist alguna vegada per l'institut i tot.
Com que em va semblar un noi mol formal, correcte i inofensiu, vaig quedar amb ell algunes vegades.
Li vaig començar a agafar molt d'apreci i, poc a poc, em vaig anar enamorant d'ell. Tenia el pressentiment que ell també n'estava molt de mi. Cada vegada quedàvem més sovint i li vaig presentar a la Flor i ell a uns amics.
Un dia que vam quedar a soles, vam anar a la platja. un cop allà vam buscar el lloc mes íntim que vam trobar. Vam seure rere unes barques velles de pescadors, allà a la sorra i vam passar-nos un parell d'hores xerrant. Es va fer de nit i vam començar a tenir fred. Ens vam apropar cada vegada més i ens vam abraçar. Les nostres cares es van acostar. Vaig notar el seu alè calent xocant contra els meus llavis. Un tremolor i una sensació estranya va envair el meu cos fins que els meus llavis toparen amb els seus. No sé quanta estona vam estar-nos allí, però sí que sé que va ser un moment molt màgic i especial.