El regal perfecte

Un relat de: Noia Targarina
El bell mig de Hyde Park de Londres estava ple de moltes flors de colors amb un aroma especial. Vaig trobar una flor de fulles verdes i sense pètals. Vaig pensar: Aquesta flor és perfecte com a regal per l’aniversari de la meva germana. La vaig agafar i la vaig guardar.
Van passar les setmanes, i no hi vaig pensar més. Va arribar la festa d’aniversari d’ella i me’n vaig recordar tard. Quina mala memòria: La vaig anar a buscar i ja estava feta malbé, estava marcida! Què faria ara? A la meva germana li encantaven les flors i tindria un gran disgust si hi anava amb aquella flor pansida. Així doncs la vaig llençar.
Què li compraré ara per regal? Vaig pensar. Era molt difícil.
Vaig sortir a comprar alguna cosa i no trobava res que em satisfés.
Vaig entrar a una primera botiga de sabates. No em van agradar gens. No podia ser!
Després vaig anar a una botiga de roba i vaig mirar de tot i no m’agradava res.
Cansada de buscar, vaig passejar fins a Hyde Park altra vegada. Em vaig aturar en un altre jardí preciós, llavors allà vaig veure unes flors blaves que eren més boniques encara que l’anterior sense pètals. Vaig agafar-ne un munt per fer-ne un ram de flors blaves i me les vaig endur a casa. Vaig preparar un ram fantàstic per la meva germana i vaig pensar: Això sí que segur que li agradarà i la farà feliç.
Finalment vaig anar a la festa d’aniversari amb el ram i la vaig veure. Vaig anar cap a ella i quan li vaig donar les flors blaves va fer un somriure de costat a costat. Llavors vaig saber que li havia agradat molt i que l’havia encertat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer