Cercador
El que corre i no té ales.....
Un relat de: Trossets del que pensoÉs l'única cosa,
que no es pot aturar.
El seu sinònim és vida.
L'antagonista és la mort.
No cap enlloc,
per que no es deixa atrapar.
I sols està en el meu cor,
en forma del record,
que tu en ell has deixat.
Si el poguéssim tirar enrere,
tornaríem a fer els mateixos errors,
doncs l'home és l'únic animal,
que ensopega en el mateix lloc.
Deixa marques,
per fer-nos més humans.
I és l'únic que ens cura,
enfront les adversitats.
Quan volem que passi ràpid,
va lent.
I quan volem que vagi lent,
va ràpid.
Incongruent.
Temps,
qui en tingués un saquet,
per gastar-lo en vanitats.
La vida és un cabdell,
i el temps és el gat,
que sempre juga amb ell.
Comentaris
-
I la fita darrera[Ofensiu]franz appa | 19-10-2010
Realment tens raó, la vida és el moviment perpetu, el fals moviment perpetu -crec que ho he mirat d'explicar en algun conte que he publicat per aquí-. I és falsament perpetu perquè té un final cert. Un final on també acaba el temps. Temps i vida van, doncs, de la mà. Sinònims, li dius. Ambdós ens van llaurant el cos i l'esperit, i ambdós ens permeten superar-nos -com molt bé descrius en aquest poema-, i ambdós s'aboquen a l'extinció total, del moviment, del temps.
Impregnat d'un reposat estoicisme, un poema madur i intens.
Salutacions,
franz
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades