El punt!

Un relat de: Ferran de Montagut

Que es un punt?
Dons un punt es el que es posa a la fi d'alguna frase, també un punt es un lloc de trobada, un punt es una diminuta piga en un lloc estratègic del nostre cos, el punt es una cosa rodona sens cua que va al d'amunt del que porta la cua, aleshores es diu punt i coma.
Hi ha moltes menes de punts, també hi ha un diari a Catalunya que es diu el Punt, si guaitem dins del mar diem: Veus en aquell punt? Ho mirant al cel assenyalem de vegades un punt molt llunyà. En l'escriptura moltes vegades quant es vol dir una frase es posen dos punts un al d'amunt del altre, això son dos punts separats però en realitat es un punt sol cadascun. El punt de mira de una escopeta, o metralladora be de qualsevol arma de foc te el seu punt, també quant la mestressa de la casa acaba de fer el dinar o sopar diu apa nois això ja està al seu punt.
El punt durant la nostre vida, es diu moltes i moltes vegades, moltes no ens donem ni compta, en canvi la coma no es diu mai oi? També existeix el punt del nostre llibre, ho ens trobarem a l'hora en punt he! Peseu amb això del punt i crec que junts en el fòrum podrem trobar molts mes punts que jo aquí deixo penjats expressament... Perquè junts trobem molts i molts punts. Que vos sembla la meva proposta clar pels que em llegeixin el tema del relat sobre el punt.
Que consti que jo amb aquest relat curt he sigut el primer en aixecar la llebre de la qüestió punt, quant punts hi han? Jo sols en afegiré un mes quant un llegeix un escrit i l'hi agrada dona un punt o molts punts.
No te fi...
(Continuarà) Espero que algú de vosaltres intenti continuar el meu relat, aquí o en el Fòrum seriosament sense repetir cap mena de punt.

Com sempre amics lectors ha sigut un relat per en Ferran de Montagut, escrit avui dia 6 de Maig del 2005, en el meu estudi lluny de la ciutat de Barcelona com uns cent quaranta quilòmetres, estudi de nom el "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! Estudi i casa oberta a tot hom que hi vingui de bona fe! Te en ella les portes obertes de bat a bat. Salutacions als que s'apuntin a continuar el tema del punt!
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com
ferran_de_montagut@hotmail.com aneu_a_la_marda@yahoo.es etc.

Comentaris

  • que no que no![Ofensiu]
    Tiamat | 12-05-2005

    que jo no he dit pas que l'haguéssis copiat!

    com demanaves versions sobre el punt, jo et deia que en tenia una, i punt.


    Tiamat

  • Per a Tiamat ho sento que hagim coincidit![Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 09-05-2005

    Però que consti que jo a tu aquest relat hagi copiat Déu men guard, que dius que s'asembla ha un dels teus no es pas veritat, ni tant sols i perdona, no tinc gaire temps de legir-vos a tots, saps maca es molt fàcil que algú per pura casualitat coincideixi a fer quelcom similar. Ho sento! Però el meu punt ja te per a mi una segona versió. Una abrasada Ferran de Montagut

  • donablanca | 08-05-2005 | Valoració: 10

    està molt bé aquesta iniciativa,
    encara que de moment no se m'acud res per cont¡nuar-la.
    a bon PUNT trobi quelcom ho faré.

  • Sobre el punt..[Ofensiu]
    Tiamat | 08-05-2005

    .. i perdona l'autopropaganda, com que veig que t'interessa el tema, tinc un relat que es diu ".", i va sobre el punt.

    Tiamat

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)