El proxim ets tu

Tot va començar fa uns 3 mesos , LLuis el meu amic mes fidel i jo , eram companys des del parvulari. LLuis era un noi alegre , divertit , simpàtic i molt extravertit, era amic de tot el món però amb mi tenia una relació molt especial , l'i donàvem sentit a la paraula amistat. LLuis era molt inquiet i el que mes li agradava era la musica , bé la musica i les noies , però la musica li tornava literalment boig . La afició li vènia del seu pare , Alberto que era un vell roquer reconvertit en music de festes de pobles , però en el seu interior seguia sent un music genial. Com sempre LLuis i jo quedem per a anar a la ciutat , ja que vivíem en un poble a les afores de Barcelona , això si en un bonic i fabulós poble , on la vida era molt mes còmoda que en la gran ciutat. Una vegada en barna , ens vam moure pel barri gòtic ,admirant els seus carrers i monuments caminem molt per aquelles estrets carrers i en la mes tenevros, en un petit portal , gairebé amagada ,havia una petita botiga , gairebé sense aparador , bruta i molt descuidada. En la vitrina de exposició es podien veure diversos discos antics , tots de vinil sobre ells un cartell toscament escrit que deia: ENTRA I ESCOLTA MUSICA D'ALTRE MÓN.
Luis es va entusiasmar molt i gairebé sense dir ni una paraula ,va entrar , jo vaig entrar després de ell en el moment de atrabessarlaporta , un fred em va recorre l'esquena , una estranya sensació , que em va fer por. L'interior estava en penombres , havia dues llamparàs sobre el mostrador , i quatre estancaries en les parets les bombetes donaven una llum morta groguenques de molt baixa intensitat. El local petit i brut , amb les parets emquetades d'un color que no podria desxifrar però que en altre temps serien vermelles, però amb aquella escassa llum semblaven ser negres. El terre semblava ser de fusta , dic semblava per que sobre ell havia una moqueta molt desgastada, al passar sobre ella el sòl cruixia com si anés a trencar-se. Sobre el deteriorat taulell despintat i gastat havia diverses piles de discos també molt deteriorades tots de vinil. Després del mostrador estava una fosca cortina que intuïa que donava a el magatzem. vam Tardar uns minuts a veure amb claredat l'interior, asta que les meves pupil·les es van acostumar a aquella penombra, però des de que vaig entrar vaig percebi , aquell horrible olor , una barreja d'humitat ,putrefacció i altres olors rares i repugnants .Luis semblava que ni la obscuritat ni els fètids olors li causaven estranyesa , abalançant-se sobre les caixes de discos exclamo això és la ostia tió que passada, jo em vaig quedar tars ell . com si alguna cosa m'avisés que no devia avançar-me ni un centímetre mes. La cortina es va obrir de la trastenda va sortir un ésser horripilant que mes bé semblava un cadàver mes que un ésser humà, el meva intenció era sortir corrent . I llavors va parlar amb una veu greu molt greu va dir: BONA TARDA SENYORS, aquesta veu em va deixar paralitzat ,doncs encara que solament havia parlat i va ser com si ho haguessin set molts mes a la vegada , i llavors li vaig veure la cara era el silueta mes vella que mai hagués vist, les arrugues li penjaven de la cara, era prim molt prim, tenia els pèls de les celles molt llargs i descuidats el cabell també llarg però enganxats de brutícia i grassa al cuir cabellut, però el que mes cridava la atenció eren els seus ulls eren grans i saltons amb els ulls groguencs i milers de finisimas venes solcaven els seus globus oculars i de les seves pupil·les sortien petits rajos vermellosos, el seu nas gran i punxegut ,els seus llavis gairebé inexistents solcats per les arrugues semblaven tallats a ganivet i el pitjor les seves dents grogues i negres, això si afilats.. Vestia amb un vestit gris fosc, molt deteriorat , camisa blanca dues o tres talles major de la seva estava molt gastada amb el coll i punys gairebé gastats i una curiosa corbata negra. Bona tarda senyors.; va tornar a dir i aquella veu greu i l'eco de moltes mes veus em va afectar a l'ànima. Va ser luis el qual es va avançar i va dir: hola podem fer un cop d'ull? Aquell home fent un gest amb la mà ens va convidar a mirar, axis em vaig poder fixar en la seva mà llarga i sense carn només eren ossos arrugada i rematada amb llargues i negres ungles afilades.
Luis es va posar a examinar les caixes de discos una a una però aviat desencantat em va mirar i em va fer un gest perquè ens anéssim , jo hem vaig alegrar no volia estar allà ni un segon mes, donant les gràcies ens disposàvem a marxar-nos quan el vell venedor va tornar a parlar i jo em vaig tornar a estremir. Veig que no li agradat la mercancia , dirigint-se a Luis, aquest li va dir , bé no és del meu grat creia que trobaria alguna cosa una mica especial, l'ancià va somriure i vam deixar veure de nou el seu nauseabunda i fastigosa dentadura, tinc alguna cosa molt especial però és sol per a gent molt especial creus que tu ho ets? Va preguntar. ALLuis se li va il·luminar la cara , l'ancià es va girar i va treure de la seva jaqueta una clau daurada ,era el primer que veia net i en condicions , la clau reluïa neta i brillant va obrir un calaix amb ella i va treure una cd en un tros de tela preciosa de vellut vermell estava lligat amb un cordill daurat que feia l'efecte de ser d'or , el va obrir amb summa cura i va treure del un àlbum que semblava totalment nou.
És això el que caminaves buscant va preguntar de nou, Luis va estirar el braç i al tocar aquell disc hagués jurat que vaig veure uns petits llamps blaus desprendre's de la seva mà i del album. Luis es va quedar asombrat mirant la caratula , una caratula horrible , era com un gran eixam de cares grotesques sofrint en un mar de sang i foc, aquells rostres de dolor , angoixa i sofriment, al fons sobre aquelles horribles cares s'alçava un gran dimoni que semblava que et mirava fixament.LLuis amb veu entretallada va preguntar quant val. El fantasmal depenent va dir : tens tocadiscs , Lluis vga respondre:si el meu pare té una col·lecció de discos de vinil. Bé va dir el vell, llavors tu seràs el qual posis preu a aquesta joia. LLuis es va quedar callat per un moment sense deixar de mirar el disc i al final va dir mig en broma , llavors val amb gràcies? AL que el fantasmal venedor va respondre : que aquest sigui el preu , allargant la mà i estrènyer-la amb la de LLuis.
L'ancià es va donar mitja volta i va desapareixe després de la cortina , Luis es va quedar parat no donava crèdit al pagament , però com aquell ésser no sortia , em va fer un gest i vam sortir ràpidament d'aquell malèfic lloc. De camí a casa LLuis parlo solament es quedo mirant el seu disc , per un moment creia veure que algunes de les cares havien canviat la seva hubicacio i expressió , però no vaig dir gens pensant que LLuis es reiria de mi i vaig supondre que era per la por que havia passat. Els dies següents , les coses van començar a canviar LLuis s'anava retraient cada dia mes , gairebé no sortia de casa , solament per a anar a l'institut , però les seves notes van començar a baixar perillosament igual que el mateix , estava palid i no parlava amb ningú , els seus pares pluravan i el van portar al medic però estava sa , li van arribar a fer asta proves per si havia pres alguna substàncies perillosa , però tot donava negatiu, Aquest trimestre LLuis va suspendre totes les assignatures ,va deixar el futbol, i als seus amics inclòs jo.
Un dia LLuis no va venir a l'institut , un dia LLuis no va tornar a casa , un dia lLuis va desapareixa, Ho vam buscar per tot arreu , la policia , els seus pares els seus amics . però Lluis mai va apareixe , no es portar res,ni diners ,ni roba , ni tan sols el seu carnet d'identitat. Els seus pares van plorar desconsoladament i van sofrir molt , jo em passava de tant en tant per a animar a Rosa la seva mare. Una tarda hem vaig acostar per la seva casa i la seva mare amb els ulls cremats de tant plorar em va convidar a entrar : passa , es que estimava molt a LLuis , per això et vaig a confiar el que el mes volia, va entrar a l´habitacio de LLuis i va treure el disc, el es passava las hores escoltant y a ell li agradaria que tu el tinguessis
La idea no hem va agradar però no podia desagradar a aquella dona y menys en aquells difícils moments , aixi que vaig agafar el disc y me´l vaig emportar. El meu pare també conservava un antic tocadiscs de vinil , així que el vaig agafar m'ho vaig emportar a la meva habitació i ho vaig posar , em va sorprendre però allà no havia musica solament s´escoltaven crits i murmuris vaig mirar la caràtula mentre escoltava aquelles horribles i infernals veus volia treure però alguna cosa una força desconeguda m´impedian treureL
Mentre mirava aquell einxam de cares em va semblar que es movien, ho vaig mirar mes detingudament i al fons gairebé camuflat en la multitud a un rostre familiar , vaig veure a luis ,en aquest mateix moment que vaig poder escoltar clarament la seva veu atrves dels altaveus que em deia" EL PROXIMO ETS EL TU"