El prodigi de Tanit

A l'ombra del dia
l'herba és alta,
sota el gran arbre
nia l'essència,
tan oculta...
La mirada rasant
s'esbalaeix.
La fortuna
em fa testimoni
d'un miracle:
guspires de colors
sorgeixen i s'eleven
leviten, voleien,
s'empaiten juganeres
sobre la deu
dels somnis.

Amb ulls meravellats
hi endinso les mans,
sento la màgia...
l'eixam resplendent
esclata,
escapa erràtic,
es dispersa
i veloç es retroba;
ruixat intangible
curull de vida.
M'envolten
onades d'alè,
esparpells fugissers,
marea
d'una fantasia
sense llum.

Acarona'm, lluna,
amb la visió regalada,
mentre els meus dits
tantegen l'aire
amarat
d'espès silenci.
Tan sols puc
endevinar
ínfimes fregadisses
d'escates iridiscents.
Tanco els ulls,
obro la ment,
m'hi capbusso,
i m'impregno del moment
en que se m'ha concedit
un nou miratge.