El port

10-1

- M'agrada asseure'm en aquest banc i veure les gavines. També els vaixells com atraquen. D'aquests navilis gegantins hi surten una munió de gent. Sembla mentida les gentades que hi poden viatjar. Els aires salobrons em revifen l'ànima. Sento que per sota de la pell se'm belluga la sang més xiroia, com quan era un adolescent i corria per la plaça del poble. Aquest port em recorda tantes coses. Vet aquí que l'aigua és pudenta com una mala cosa. Ningú no fa cap esforç per potabilitzar-la. Els vaixells hi aboquen els seus olis i les seves deixalles orgàniques, ja m'entens, la merda per dir-ho ras i curt. És una pena que aquestes aigües hagin d'estar en aquest estat.
- Mèu. Mèu.
- Tu no comprens res. Sempre has de fer aquests comentaris tan lacònics i incomprensibles. T'hauré d'obrir el cap amb un obrellaunes per veure que hi tens a dins, estic convençut que res d'interessant. Però esguardem ara aquell navili majestuós que fa la seva entrada a port. La maniobra no pot ser més senzilla, amb els aparells de navegació que es tenen avui dia tot això és bufar i fer ampolles, arribar i moldre. Estic convençut que els vaixells es mouen tots sols, sense que el capità o la tripulació no hagin de fer res per empènyer'ls. Quan jo era jove no hi havia totes aquestes novetats. Les aproximacions a port havien de fer-se a ull, confiant en la pròpia perícia per evitar desgràcies. Mai no xocava un vaixell amb l'escullera, ni en temps de tempesta. Això demostra que tampoc no calen tants avenços.
- Mèu.
- Què has de saber tu de la navegació? Ets un ignorant. Mira aquestes gavines. Potser esperen trobar peixos dins aquestes aigües pudentes? Em penso que fan mal negoci voltant per aquí. No trobaran més que immundícia si s'apropen a aquesta aigua. Diuen els experts que cal tenir en compte els llots del fons. Que es remouen i se sedimenten. Tot això són collonades. El que passa és que els capitans es pensen que el port és un abocador. Sort de la salobre que impregna l'aire. El gust del mar pot amb tota la brutícia. Fins i tot amb aquestes aigües tan tèrboles la seva olor és encisadora. Recorda indrets delicats.
- Mèu, mèu mèu.
- No comprens la meravella d'estar-se aquí assegut observant el temps com passa. Això no m'ho podia permetre abans, tenia feines i obligacions, responsabilitats, maldecaps. Tot el que hom pot desitjar per a la seva vida. Ara observo les aigües tranquil·les, peninsulars, arredosades, a mercè de la calma més absoluta. Dona gust de veure tanta vida i tanta activitat desplegada per gents tan enfeinades. Em venen ganes de ser jove per poder viatjar de mariner en un d'aquests bucs, per veure món.
- Mèu.
- Fa goig aquest port, amb tots els seus vaixells arrenglerats, grans i petits, cadascú al seu lloc. M'agrada gastar les tardes en estar-me en aquest banc o en qualsevol altre de similar.

10-2

- Afanya't que farem tard. No m'agradaria gens perdre aquest ferri. Imagina't que ja hem pagat el bitllet. No ens el retornaran si no som a bord quan salpi. Has de tenir més sentit de la responsabilitat, més capteniment. No pot ser que sempre t'hagi d'esperar. Es pot saber que diantres poses a les maletes? Només anem a passar un cap de setmana a l'illa veïna, de vacances com qui diu. Bé de fet de vacances amb tots els ets i uts. I tu t'estàs preparant per passar un hivern al pol nord. No cal que agafis tanta roba.
- Agafo el que em ve de gust. Totes les coses que fico a la maleta me'n són indispensables. No me'n puc estar d'elles. Tant si t'agrada com si no. Cadascú necessita el que necessita i jo necessito tot això. T'hauràs de fer a la idea. I si perdem el ferri doncs ja agafarem el següent. Estic convençuda que ens canviaran el bitllet si això passa. Ja hem pagat, tenim els nostres deures. Per això no t'has d'amoïnar. A més no farem tard perquè hi serem a temps. Tu ja ho tens tot preparat? No m'ho diguis. Fa estona. Desprès passarà que quan serem a destinació t'adonaràs que et manquen coses fonamentals, les sandàlies de platja, una tovallola, el que sigui. Aleshores haurem de fer una despesa extraordinària per la teva imprevisió. El moment d'adonar-se que falten coses és ara.
- Jo ja he fet la meva maleta, i et puc ben assegurar que no hi manca res. Tinc tot el que necessito, que no és molt donat que només anem de cap de setmana. A passar unes hores de lleure i relaxació. No cal endur-se la casa sencera com un cargol. Ni tota aquesta roba. Per què vols aquestes sabates de nit?
- Qui sap si sortirem de nit? De fet estic segur que a on anem també es fa de nit, igual que aquí, i per tant haurem de sortir, perquè no romandrem a l'hotel, i per tant necessitaré unes sabates. Em sembla tan evident que no sé perquè t'he de donar explicacions. No voldràs que surti de nit amb unes sandàlies, com si fos una turista qualsevol vinguda del nord. Per sortir de nit cal vestir-se de nit. A més aquest vestit no me l'he pogut posar quasi bé, perquè a tu no t'agrada ni sortir ni que surti jo sola. Ara tinc una ocasió per fer-lo servir.
- Em sembla fantàstic. Però no és això el que ens ocupa ara per ara, sinó més aviat l'hora que és i l'hora de partida del ferri. Si el perdem haurem de tornar a comprar el bitllet, ja t'ho dic ara, que no ens el canviaran. Conec casos d'altres persones que han provat de canviar el bitllet del ferri i no han pogut. Això no és com el tren de rodalies que si en perds un agafes el següent. Aquí s'ha de ser formal. Arribar a temps, i fins i tot abans. No pensaràs que ens esperaran a nosaltres, oi? El ferri sortirà puntual, a l'hora estipulada, hi hagi tot el passatge o no.
- Haig de posar-me a la maleta les sals de bany. Potser no en tenen a l'hotel, i no vull comprar-ne. Aquestes són perfumades, m'agrada la seva combinació d'herbes, segur que no en podré trobar una d'igual al lloc on anem. M'estàs atabalant amb les teves preses, perquè no em deixes sola una estona perquè pugui enllestir tot l'equipatge. No voldria deixar-me aquí alguna cosa important, que després podés trobar a faltar un cop instal·lats a l'habitació. Aleshores ja no hi hauria marxa enrere. Deixa'm que ho repassi tot amb calma, que no em vull deixar res.

10-3

- Si no anem amb compte xocarem. Les maniobres d'aproximació són les més delicades. Encara que tinguem suport automàtic hem de posar els cinc sentits. En aquesta classe pràctica us vull ensenyar quines coses calen fer per arribar a bon port, mai millor dit. El que heu de tenir sempre present és el contacte visual amb el moll. Hi ha unes rodes de camió que serveixen perquè el vaixell hi topi, d'aquesta manera s'eviten cops. Imagineu-vos que passaria si topéssim directament amb el moll, els carreus que serveixen de vorada són durs com pedres que són. Podrien fer un esvoranc al buc del vaixell. Aleshores ens enfonsaríem en pocs minuts.
- No volem que això passi. Però vol dir que l'ordinador no s'encarrega de tot? Trobo que la nostra feina és bastant inútil. Com a estudiant haig de dir que aquesta classe pràctica és molt impràctica. Perquè ens està ensenyant coses que difícilment farem servir. Jo no penso comandar un vaixell. No m'agrada. No veig perquè he d'aprendre a fer servir l'ordinador d'a bord.
- Perquè aquesta mena de coses sempre són necessàries. Com a professors, i parlo en nom de tots ells, volem que tingueu la millor formació. No pot ser que aneu dins un vaixell sense tenir coneixements de comandament, sense saber com actuar en cas d'emergència. I ara escolteu les indicacions que haig de donar-vos. Cal tenir en compte l'onatge, per bé que a port es poc perceptible. Però tot i això les ones segueixen existint, i per mitjà de rebots diversos s'esmunyen dins el port per desequilibrar els vaixells. A més hi ha la inèrcia mateixa, que fa que tot el conjunt es gronxi. Per aquesta raó cal tenir en compte aquests moviments transversals i longitudinals. Tots els càlculs els fa l'ordinador, per descomptat.
- Perdoni que hi torni, si ho fa tot l'ordinador perquè ens ho ha d'explicar això? Jo vull dedicar-me a la nàutica, no a l'operació d'ordinadors. Tot això que ens explica són ximpleries. Trobo que no treu cap a res el que ens està dient. A mi què m'importa que hi hagi onatge dins el port? Des de quan hi ha onatge a port?
- És precisament això el que t'estava dient. Que hi ha onatge residual dins el port. Si escoltessis t'hauries assabentat. Des de la cabina de comandament es té una vista excel·lent de tot el port, i del moll d'amarrament en particular. Per si de cas hi ha càmeres instal·lades per totes bandes, a punts estratègics, es poden consultar dins aquesta pantalla. Així podem veure en primera línia el que passa a la proa o a la popa, per poder fer millor les maniobres. Els passatgers s'impacienten si les maniobres triguen massa. El viatge no és tan important com la maniobra. Cal fer-la curosament.
- La gent s'espera el que toqui. Més tenint en compte que només hi ha un vaixell que faci aquesta ruta. Aquestes classes pràctiques són una pèrdua de temps.
- Potser tens raó, però la nota compta, i s'ha de fer perquè ho diu el pla d'estudis. En fi, no vull estendre'm més quant a la maniobra d'aproximació. El millor és que vosaltres mateixos veieu amb els vostres ulls com es fan les coses. Ara mateix ens trobem amb embranzida suficient com per arribar al moll. El contacte ha de ser molt suau, un xoc encara que sigui contra els neumàtics produiria una sotregada considerable al passatge. Cal anar amb molt de compte.

10-4

- Amb aquesta obra d'enginyeria guanyarem uns metres preciosos al mar, i podrem construir una nova zona portuària. Estic molt content que ens hagin aprovat el projecte. Podrem fer grans coses en aquest litoral. Coses que cobejaven des de fa temps. Aquests desitjos soterrats no es poden tenir en quarantena tan de temps: Acaben per florir-se dins del cervell. Amb conseqüències molt negatives per a la pròpia estima. Però ara ja està tot en marxa, feliçment podem pensar en el futur. En totes les barquetes amarrades
que s'arrengleraran davant dels molls. Em sembla una imatge engrescadora.
- Encara no els tenim venuts els amarradors. No posem el carro davant dels bous.
- De que coi parles? Quin carro i quins bous? Parlem d'un port esportiu i d'una zona guanyada al mar a cop de terra. Els amarradors ens els trauran de les mans, perquè no hi ha cosa més llaminera que un amarrador en un port nou de trinca. Més endavant ja veurem, encara que ja t'avanço que quan el port estigui desfasat i sigui antic encara es pagarà un bon preu pels amarradors. Perquè aquesta mena de coses mai passa de moda. És una inversió segura. Tanmateix això no ens importa perquè nosaltres ja haurem venut tot molt abans que envelleixi.
- Serà un negoci rodó, com sempre. Les inversions públiques són el millor negoci.
- Per això ens presentem a les licitacions. Valen la pena els mesos de feina arriscada, sense tenir segura l'adjudicació, pensant en projectes que poden quedar en no res, en quimeres no realitzades mai. No és el cas de l'obra que ens ocupa, doncs ja tenim el pressupost i podem començar les obres. Dels plànols cal passar a les cimentacions, començarem de seguida a fer el transvasament de terres. A tocar de l'entrada dels molls hi haurà un immens aparcament. Així els propietaris dels vaixells d'esbarjo podran deixar el vehicle. Tot per la comoditat dels clients, que són la nostra prioritat. Caldrà organitzar conferències per tal de vendre el producte. No podem esperar que els compradors vinguin sols.
- Abans has dit que ens els trauran de les mans.
- Ja sé el que he dit. Però si no ho saben no ens podran traure res de les mans, oi que ho entens? Han d'estar informats primer, han de saber que hi hauran disponibles places d'amarrament, que podran comprar-les en propietat o en lloguer, caldrà que els compradors sàpiguen un munt de coses, i per això els hem d'informar. No es pot comprar allò de que se'n desconeix l'existència.
- Un port esportiu no passa desapercebut. M'imagino que ja sabran que s'està construint.
- Això no és el que ens ha de preocupar ara per ara. Més aviat les obres de construcció. Encara no hem fet res, només contemplem els terrenys buits de la costa on hem de fer aquesta obra digne dels faraons. I és tota responsabilitat nostra. Hem de ser curosos amb els detalls, fer que tot surti rodat. No volem problemes de darrera hora. Tot ha de ser perfecte. Perquè els futurs clients vegin que els seus diners s'invertiran en una infrastructura que val la pena.