El poeta

Podrás treure'm les cames, que seguiré perseguint els núvols per paratges impossibles. Podrás treure'm els braços, que, entre ells, seguiré bressolant les hores. Podrás treure`m els ulls, que seguiré buscant ocells de paper volant en una albada. Podrás treure'm les orelles, que seguiré escoltant ronronejar el vaivé de les onades. Podrás treure'm els llavis, que seguiré besant el sol quan macaroni la cara. Podrás treure'm les mans, que seguiré acaronant poesies.
Podrás despullar-me cor i ánima, que seguiré gravant mots a l'oxigen que respiro, seguiré dibuixant aureas de poetes romantics i onades de novel·listes satírics. Seguiré acariciant les lletres de la paraula literatura vessant tempestes de profunda vocació.
Podrás matar-me, que et seguiré recitant el meu poetic epitafi a cau d'orella pels segles dels segles.