El poder de l'amistat

Un relat de: Bolet

Un dia d'octubre,
migdia i hora de dinar,
va voler que al Pans&Company
dos companys comencessin a xerrar.

Jo estava tot sol en una taula,
tu te'm vas apropar per seure
vam compartir les primeres paraules
entre un menjar i un beure.

La relació es va enfortir,
rèiem i ens ho passàvem bé entre parides
i llavors vam començar a quedar
tenint les nostres vides compartides.

Compartíem temes i converses
persones noves ens hem trobat
i quan la mallorquina va començar a parlar
una nova amistat havia començat.

Les amistats van anar creixent
la nova amiga vaig començar a estimar
però el que de debò m'agrada
és que és una gran amiga amb la que confiar.

L'excés de paraules i manca de seny
va fer que un dia discutíssim,
només pensava en mi mateix
i en què el meu aniversari celebréssim.

Però les topades i els malentesos
s'esborren amb el temps i la bona amistat
perquè el que desitjo de tot cor
és seguir al teu costat.

Comentaris

  • sucdetaronja | 23-05-2007 | Valoració: 10

    dels errors s'apren... les discussions i tot això, en qualsevol tipus de relació és bona en certa forma. si mai et baralles amb algú, mai saps com vas a reaccionar, no saps com evitar-ho, com superar eixos obstacles. tot s'arregla.


    un bes

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: