El poder de la paraula

Un relat de: Josep Bonnín Segura

El poder de la paraula

Anava a fer una introducció sobre la corrupció que darrerament rodeja a elements del Pius Pius. La tenia escrita i m'he desdit. Trob que se n'ha escrit prou i espera i veurem.
Començaré d'una altra manera. Dedicà aquest article a totes les persones que han dedicat la seva vida a defensar la nostra llengua i la nostra cultura; en tots els àmbits i espais de cultura i parla catalana, concretament en el literari. No posaré noms ja que tots els que estimau la nostra malmenada, perseguida i putejada llengua ( i encara ara, veritat ,Carlos Delgado i adlàter, que us dediqueu a sembrar la crispació i la confusió, ja que sabeu que un poble beneit i inculte és molt fàcil de manipular pels vostres interessos.), els coneixeu de sobres.
Pensava en escriure sobre coses una mica més edificants per l'ésser humà. I com coincideix que fa poc ha transcorregut el "dia del llibre" i jo m'estim des de fa estona la paraula i la nostra llengua: la catalana, collons¡.Recoman als pseudo-filòlegs (Delgados i d'altres) que es llegeixin a Ramon Llull, el qual en el segle XIII ja feia esment a ella com a "Català de les Mallorques".
Gabriel Celaya titulava un poema seu "La poesia és una arma cargada de futuro". i la seva estrofa: "Porque vivimos a golpes/porque a penas si nos dejan/decir que somos quien somos/nuestras palabras no pueden/ser sin pecado, un adorno/Estamos tocando fondo/estamos tocando fondo/ que música Paco Ibañez; és plenament vigent avui en dia.
Si amics meus, em sembla que estem tocant fons i que la caixa de Pandora s'està començant a entreobrir. Segur que sentirem molt més trons.
El dia del llibre vaig baixar a Palma i confessar-vos que per desgràcia meva, ja ho he escrit altres vegades, a més de sentir-m'hi estranger (m'han furtat la Palma que jo estimava), front el bullici de les paradetes de llibres, en fou impossible destriar-ne un. Triar la lectura que m'interessa, darrerament, ho faig en calma i tranquil·litat. L'enrenou de les paradetes no em va ajudar gaire, malgrat m'alegrà que per un dia, i ojalà fos tot l'any, la paraula escrita prengués els carrer de tot l'estat espanyol, "regions perifèriques", Països Catalans i la nostra (gràcies Antoni Serra) la nostra "terra inexistent".
La paraula és una de les tantes, però sembla que la mes emprada, de la materialització del que pensem i/o sentim; per tant, i al meu parer, exigeix una coherència en la manera de com conduïm la nostra vida.
De tots es sabut que "s'agafa abans a un mentider que a un coix".
Moltes persones saben escriure, però poques en correspondència en nombre, saben expressar de manera coherent el que pensen, inventen o senten.
S'ha escrit molt sobre l'ofici d'escriure i jo afegeix que és un ofici d'investigació i preparació (malgrat totes les lloses que el franquisme hi va posar sobre i que jo en vaig rebre un bon grapat), que dura tota una vida i que inclusiu aquest temps s'arriba a fer curt.
Paraula com a element de comunicació o d'incomunicació. Estri per preservar la bellesa. Les més altes i baixes condicions de l'esser humà. Per declaracions d'amor i de guerra. Per estimar i violentar. El seu us avarca la infinitat del temps.
La paraula ha descrit tots i cada un dels sentiments humans; i tots els seus contraposat. Amor-odi; alegria-tristesa; esperança-desesperació; èxit -fracàs; vencedors- perdedors...
Aquests estats d'ànims i situacions formen gran part de les planes del llibres que han descrit la història de la humanitat.
La paraula té els seus propis codis i tan sols els dona a conèixer als que són o som(humilment) capaços de lliurar-nos a ella sense por ni complexes. Exigeix un lliurament total. Et converteixes en un addicte a ella. Sense ella no pots sobreviure i amb ella disposes d'un elixir que t'ajuda a comprendre la teva existència i tot el que ocorre en el teu entorn més proper i més llunya.
Malgrat els escrits portin la teva signatura, et transformes en anònim, quan les paraules que has escrit són publicades. Desconeixes com i quan seran llegides i inclusiu el que arribaran a crear, ni a quins indrets recalaran.
Poc a poc et vas buidant de tu mateix i elles independents prenen la cursa que troben i arribaran a uns ports on tu que les escrivires, no tindràs ni art ni part. Tampoc en l'efecte que faran en les persones que les llegeixin.
Us deix amb un poema meu, una declaració d'intencions. Esper que sigueu benvolents. Vos puc assegurar que el vaig escriure amb tota l'estimació del món:

Sóc fet per la paraula
"Inexorablement , el pas del temps /m'ha portat a percebre/ els camins recondits amagats /per a trobar els tresors/ que la vida ens regala.

He caigut tantes vegades fent camí/que tornar aixecar-se s'ha convertit en hàbit/
i estendre la ma al que han tropessat /ha estat una llei que he practicat /
sens cap tipus d'esforç ni cansament.

Ara, sé el que vull i ho he triat /i forma un tot tan dins meu /que no podria en absolut trair-lo/ a risc de perdre el sentit/ de ma vida i el meu enteniment.

Sóc fet per la paraula /i he arribat a la complicitat /que ella també m'estimi
i puc ser transgressor de vel·leïtats/i viure els seus silencis/
d'on neix la certesa del que escric"

Josep Bonnín

Comentaris

  • Paraules[Ofensiu]
    Bianca | 04-07-2008 | Valoració: 10

    Estimat Josep:

    Trobo molt interessant aquest article perque m'hi sento prou identificada. Jo també faig servir la paraula com a eina de lluita, d'opinió, etc.
    Penso que és molt important mantenir la identitat de cadascú i trobo encara més important expresar-ho amb total llibertat.
    Crec que tu fas una molt bona tasca envers aquest tema doncs ens ensenyes a tots els que et coneixem com ets tu com a persona, com a concepte, com a idea i ho fas mostrant-te sempre tal com ets, sense amagar-te, com amiga teva n'estic molt orgullosa i et felicito de tot cor.
    Un plaer fer-te el comentari nº 700.

    Una abraçada molt forta

    Thaïs

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537919 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!