El passador de cabell

Un relat de: lidiam

Hi havia una vegada un passador de cabell que vivia dins d'una bossa de mà juntament amb una estilogràfica, una agenda, un portamonedes, unes ulleres de sol, un paquet de mocadors de paper, una pinta, un clauer i un tub de crema per a les mans. Dins la bossa també hi vivien inquilins ocasionals que hi passaven temporades o estones més o menys llargues, depenent del tipus d'inquilí, de l'època de l'any o ves a saber què. I així amb els habitants habituals hi podien coincidir o no, una capseta de caramels per a la tos, una compresa plegada i amb ales, una paperina de croisants, una carta, un llibre, dues entrades per al cinema i una llarga llista d'objectes diversos.
La bossa de mà, solia descansar sobre una cadira que es trobava davant d'un tocador, al costat d'un llit, dins d'una habitació del segon pis d'una casa unifamiliar. A la casa hi vivien una parella jove i una nena petita. La parella anava tot el dia atrafegada, estressada i malhumorada. La nena sovint estava sola, ensopida i avorrida.
El passador de cabell abandonat al cul de la bossa també s'avorria. No tenia res en comú amb els altres inquilins i enyorava aquell temps en què vivia a l'aparador d'una prestigiosa merceria-perfumeria envoltat de botons i fils de coloraines, mocadors estampats , mitges de seda, ampolles de colònia, pintallavis, cintes i puntes i sobretot el carrer ple de gent a l'altre costat del vidre que es parava a admirar-lo.
Un dia la bossa de mà es va tombar amb tot el seu contingut i el passador de cabell va lliscar pel terra encerat fins a sota el llit i en aquell lloc, mig amagat darrera una pota, s'hi va passar força dies veient peus de diferents mides i calçats de maneres diverses passant de dos en dos davant del seu amagatall. Quan ja es pensava que s'hi hauria de quedar per sempre, la nena, fugint de la mainadera que la buscava per banyar-la, es va amagar a sota el llit. De seguida es va adonar que quelcom lluïa darrera una pota, es va apressar a agafar-ho, era un passador de cabell cobert de brillants. El va contemplar una estona, encisada i se'l va posar a butxaca.
Després del bany la nena se'n va anar a la seva habitació. No sabia gaire què fer quan es va recordar del passador de cabell que encara devia ser a la butxaca de la bata. Va treure'l i va observar-lo altre vegada, era lluent. Es va passejar per l'habitació amb el passador a la mà, indecisa. Llavors, tot d'una va somriure i va avançar decidida cap al prestatge de les nines, en va agafar una de morena i li va recollir els llargs cabells ondulats amb el passador, de seguida va asseure-la sobre la calaixera a tocar de la finestra. Des d'aquell indret privilegiat, el passador de cabell pogué veure el carrer i tot i que no era el mateix que estar a l'aparador, es va posar molt content.




Comentaris

  • Comentari nou[Ofensiu]

    Ja em pensava que la nena era deixeble del protagonista de la "Psicologia de les mones" i anava a clavar el passador a l'ull de la nina.

    Però no, aquest és un relat agradable, sense estridències, que no ens fa remoure les entranyes.

    M'ha agradat l'estil de redacció, precís i amb frases curtes, molt adient per llegir-lo per la pantalla.



l´Autor

lidiam

5 Relats

6 Comentaris

7241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25