El partit del divendres

Del Lehman Brothers al Bankia
aviat farà quatre anys.
Temps d'angoixes i paranys
misèria i poca abundància.

Quatre anys també ja han passat
que el cordam i tota eixàrcia
el Pep Guardiola a agafat.

I posant rumb ordenat
i amb ganes d'omplir la xarxa,
de calmar qualsevol ànsia,
tots els guardons ha guanyat.

Contra tot vent ha pescat
els dotze títols d'Espanya,
d'Europa, tot un grapat,
fastiguejant la jactancia
del portugués cabrejat.

L’equip de més importancia
de tot el món ha deixat.

Del Lehman ja no se'n parla
i la Bankia és un forat,
que el diner aviat espanta,
ves a saber a on anat.

A on seria l'Esperança
quan als del palco han xiulat.
Ella, que no s'encanta,
avui no s'ha presntat.

Bona excusa a presentat:
Diu que el Madrid no jugava,
que ni en Rei hi havia anat.
El Rajoy tampoc hi estava
i a la xaparra ha enviat.

A tota l'elefantada,
l'afició, gens espantada,
els seus himnes han cantat.

Ves per on que han ordenat
que el Rato ompli la xarxa,
fins a calmar-li tota ànsia,
s'ho hagi o no ben malguanyat.

El partit ja s'ha acabat
i els fascistes han provat
que qui té més arrogància
els calers ja s'ha emportat.

Del TGV en diuen AVE,
de l'ave en dien estruç,
qui no entengui aquesta frase
serà que també és carnús.