El nàufrag

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

El nàufrag
Joan Adell Alvarez
Col·lecció creació literària
Premi Rei en Jaume
Narrativa
Ajuntament de Calvià
Mallorca

Llegir Joan Adell és perillós per la salut. Us preguntareu perquè. Bé, jo només us recomano que no comenceu aquest llibre una nit, si a l'endemà us lleveu a les set. Perquè us ben asseguro que aquella nit no podreu dormir. Que sóc exagerada? Bé. Vosaltres mateixos, jo he mirat de protegir la salut del lector. Però us asseguro que en el moment que comenceu la primera pàgina l'argument i els personatges us atraparan i no podreu deixar de saber, pàgina darrera pàgina, quina és la raó final del naufragi. Naufragi moral, naufragi familiar, i fins i tot naufragi personal.

Naufragar a la vida és quelcom que tots podem comprendre. Les vides acostumen a estar plenes de petits naufragis, i de grans èxits, o bé a l'inrevés. Però sovint som incapaços de reconèixer on estan les causes del nostre naufragi, sobretot si som nosaltres mateixos els culpables primers i darrers del nostre propi fracàs.

Aquest és el cas dels protagonistes d'aquesta novel·la, que no es poden estar de veure en el seu fracàs sempre la influència malèvola del seu voltant. Una família que no pot deixar de culpar de les seves misèries al que té al seu costat. I sobretot d'un home covard, com ell mateix reconeix, que fracassa un cop i un altre, en el seu desig de ser feliç i que sempre culpabilitza als altres però i malgrat renèixer de les seves propies cendres, torna a fracassar. És pot ser el fill petit, al que se li va negar l'èxit des de nen, l'únic que malgrat tot sap veure les seves mancances i l'únic que finalment sobresurt de la seva pròpia misèria.

Argument que t'endrapa sense remei, personatges que t'atreuen i que et marquen des de les primeres pàgines. Històries que no podem evitar sentir-nos implicats, històries de vida que ens parlen d'infantesa, joventut i maduresa. Una prosa neta i franca, amb un vocabulari ben trobat. Històries sordideses, amb la mida justa per crear-te la imatge al cap sense evocar la sordidesa per si mateixa, escenes eròtiques que evoquem els lectors sense necessitat de descriure-les. L'autor aconsegueix amb mestria dir molt més del que explica. I fer actiu al lector, que evoca i imagina molt més del que llegeix. Un lector que es torna actiu en implicar-se en aquestes vides de les quals a cada instant vol descobrir més i més.

Sis personatges que evoquen un mateix moment, un mateix període de la vida conjunta que els ha marcat a tots per diferents raons, de vegades amb moltes mentides, i mitges veritats, sense que cap fos sincer amb cap, però on tots reclamen la mesquinesa de l'altre.

Només alguns petits detalls tècnics, com per exemple la ràpida execució del testament del mort, que em fan dubtar perquè quan algú es dóna per desaparegut al mar crec que fa falta molt de temps per donar-lo realment per mort. I malgrat aquest petit detall que formen part de la trama i la motiven però que no tenen pes en la història per si mateixos, la lectura ens porta en volades fins al final.

Final esperpèntic i inesperat que et fa rumiar molt sobre la pròpia situació del lector respecte als personatges, que fins ara els ha vist des d'una òptica i que segurament el final us convidarà a canviar-la.

Torno a repetir que aquesta obra és dolenta per a la salut, no us deixarà restar ni un moment dormits mentre us manqui una pàgina per arribar al final, no us deixarà indiferents, això segur, i us farà repensar sobre el que pot significar el fracàs i l'èxit en una vida i que és el que cal valorar. I això la Carmeta, al final de l'obra és potser la que millor ho sap, oi? Carmeta!

Comentaris

  • he gaudit llegint [Ofensiu]
    ANEROL | 04-12-2007 | Valoració: 10

    el comentari del llibre. M'he recordat que, un dia ja havia comentat una altra crítica-comentari. Ja porto una mica més de temps a relats, també he gaudit d'una molt bona presentació de llibre...tot és va arrodonint. Us felicito per aquest espai, on doneu a conèixer de manera inteligent bones lectures i, alhora, us posseu en mans nostra

  • Caram![Ofensiu]
    brumari | 27-09-2007 | Valoració: 10

    He de confessar el meu imperdonable egocentrisme: ha estat necessari que es parlés d'una obra meva per assabentar-me de l'existència d'aquest espai de crítica literària que, pel que veig, va iniciar-se… l'any 2005! Que l'Alícia i els déus em perdonin!

    No és massa habitual que els crítics es prestin públicament als comentaris dels autors, com és el cas d'aquesta pàgina signada per Ibn Ali al Kitabu, segurament perquè, si ho fessin, acabarien sovint crítics i autors a urgències del Clínic.

    No serà aquest el meu cas. Entre altres raons perquè la ressenya que Ibn Ali fa del meu Nàufrag és molt generosa.

    Generosa i sagaç, perquè l'autor és conscient que el testament de l'Albert s'obre massa aviat, però digues-me, benvolguda Ibn Ali al Kitabu, ¿tu creus que podíem deixar ni un sol dia més aquella pila de brètols fent de les seves per les pàgines del llibre? Calia donar-li a cadascú lo seu i permetre-li al lector agafar finalment el son.

    Bromes a part, gràcies per la crítica i per la intel·ligent lectura que has fet de la meva novel·la.

    Una abraçada,

    Joan

  • M'agrada molt.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-09-2007 | Valoració: 9

    Està molt bé el teu relat-propaganda. Em sento molt identificat amb els personatges en general, però sobretot amb el pare maltaractador.

    Que tinguis molta sort amb els relats posteriors. Una abraçada!!

  • Jejeje[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 25-09-2007 | Valoració: 10

    I aquí sí, que voto i valoro!!! Sense complexos, que dirien els polítics / les polítiques!

    V,

  • Saps?[Ofensiu]

    Vull dir, sabeu? Encara no l'he llegida. I m'has fet venir por. Alícia... però com que sóc molt i molt valent, ja voràs tu, la llegiré, elis, elis!

    La prosa neta i treballada del Joan, ja la hi conec(coneixem). I això sol és una garantia a l'hora de saber, a priori, que gaudiré d'aquesta obra!

    Salut i lletres, mestres!

    V.

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

68893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre