Cercador
El mirall
Un relat de: plouifasol- Compartir:
A la merda el mirall. No vull tornar-me a mirar en cap. No vull llevar-me cada matí i veure'm reflexada i veure'm grassa.
Però sé que no ho estic. que és producte del meu cervell, però que és mentida, que no tinc un cos perfecte però que està poru bé.
Pe rmolt que m'intenti convènçer de què és mentida, no puc evitar-ho.
I per això, abans de fer qualsevol tonteria, a la merda el mirall.
Comentaris
-
a la merda el mirall[Ofensiu]jOaneTa | 30-06-2007 | Valoració: 10
jo crec que tens raó... i que a la merda el mirall. Fins que no estiguis segura de tu mateixa i de que ets capaç de mirar-te i no sentir-te malament, a la merda el mirall.
Un petó
jOaneTa -
I si...[Ofensiu]terra_nua | 30-06-2007 | Valoració: 8
I si enlloc d'enviar a la merda el mirall, enviem a la merda la percepció que ens fa veure grassos i lletjos.
Si no estem grassos ni som lletjos no cal que llancem els miralls: llancem els prejudicis i els complexos! -
Ishbb | 18-06-2007 | Valoració: 10
No és qüestió d'intentar-nos convèncer a nosaltres mateixos del que no som (creant una falsa realitat), sinó de acceptar què som i, tot i això, estimar-nos.
Perquè tard o d'hora ens trobarem un mirall i, aleshores, el món irreal que ens haurem creat és farà miques.
Au, petons! :)
Valoració mitja: 9.33
