El Mirall

El mirall era un objecte màgic, que reflectia no només la imatge del cos sinó també la de l'ànima. A través del vidre esbrinava el secret més profund i el més amagat, les pors més recòndites i els desitjos més ocults. Per això, el mirall es guardava celosament en un lloc recòndit, on ningú pogués espiar-ho. Però un dia, una dona es va atrevir a mirar-hi i, horroritzada per allò que va veure, va intentar trencar-lo. Va fer tot el possible per destruir-lo, sense saber que era ella mateixa qui havia de canviar. El mirall, que ja havia vist tot el que hi havia a veure, va permetre que ella ho destruís, però mai no es va oblidar de la dona que s'havia atrevit a mirar-hi. I avui, cada vegada que algú es mira en un mirall, el reflex de la dona apareix com un recordatori de què és el que realment importa: la força per enfrontar-se a un mateix i la capacitat de canviar.

Després que la dona destruís el mirall, la gent del poble es va adonar que el reflex de la dona havia quedat impregnat en cada mirall que havia vist. Algunes persones ho veien com una maledicció, però altres ho van veure com una oportunitat per aprendre'n. Els més valents es miraven en el mirall esperant veure el reflex de la dona, i quan ho feien, se sentien connectats amb la seva força i determinació. Així, el mirall es va convertir en un símbol de superació personal i va ser estimat per molts.

Amb el temps, la gent va oblidar la veritable història del mirall i la dona que l'havia destruït. Només es recordava el seu poder i la seva capacitat per ajudar a les persones a veure el seu veritable jo. Va passar d'una generació a l'altra, fins que un dia, un jove escriptor va descobrir la veritable història del mirall en un antic llibre de contes. Va quedar fascinat pel poder del mirall i va decidir escriure una novel·la sobre la dona i el seu viatge cap al creixement personal.

La novel·la va ser un èxit instantani i va portar el mirall a la ment de moltes persones noves. Els lectors es van veure reflectits en els personatges de la novel·la i van començar a buscar el mirall per ells mateixos. Molts el van trobar, i quan es van mirar a través del vidre màgic, van veure el reflex de la dona i van ser inspirats per la seva força.

El mirall va passar de generació en generació, de família en família, portant amb ell el record de la dona que havia sigut prou valenta per veure el seu veritable jo. I així, el mirall es va convertir en una lleureta preciosa, capaç de recordar-nos que tots tenim la força per enfrontar-nos a nosaltres mateixos i canviar per millorar.