El meu quatre

I un,
dos...

i tres,
quatre.

I un,
dos...

i tres,
quatre.

I un,
dos...

i tres,
quatre.

I més,
i encara més...

i encara moltíssimes vegades més!!

Em sento bé cada cop que conto fins a quatre,
sense pressa,
sense ningú que m'impedeixi res quan estic sol...

i sense desorientar-me en cap moment,
sabent que porto la puresa de la raó numèrica a dins del pensament.

I encara que no estigui sol,
encara que m'ho vulguin prohibir, jo segueixo,
i conto una volta i una altra,
fins que arribo altre cop a quatre...

i destrosso les putes lleis assassines dels pensaments lliures,
i les converteixo en les meves aliades més fidels,
posant-les clavades per dins del meu cervell poètic...

perquè una altra cosa no sé si serà,
però és poètic al cent per cent

sabent que porto la puresa de la raó numèrica a dins del pensament.