El meu quatre

Un relat de: Marc Freixas

I un,
dos...

i tres,
quatre.

I un,
dos...

i tres,
quatre.

I un,
dos...

i tres,
quatre.

I més,
i encara més...

i encara moltíssimes vegades més!!

Em sento bé cada cop que conto fins a quatre,
sense pressa,
sense ningú que m'impedeixi res quan estic sol...

i sense desorientar-me en cap moment,
sabent que porto la puresa de la raó numèrica a dins del pensament.

I encara que no estigui sol,
encara que m'ho vulguin prohibir, jo segueixo,
i conto una volta i una altra,
fins que arribo altre cop a quatre...

i destrosso les putes lleis assassines dels pensaments lliures,
i les converteixo en les meves aliades més fidels,
posant-les clavades per dins del meu cervell poètic...

perquè una altra cosa no sé si serà,
però és poètic al cent per cent

sabent que porto la puresa de la raó numèrica a dins del pensament.

Comentaris

  • quatre[Ofensiu]
    donablanca | 28-04-2005

    ets la persona més optimista i positiva que he vist per aquí

  • i un i dos i tres i...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-04-2005 | Valoració: 10

    quatre mil vegades et diré sense cansar-me de repetir-lo que ets "primitiu autèntic"... que barreges magistralment la senzillesa dels mots primitius amb la rebel-lió de la ment avantguardista i en fas poesia a cops de sang, travessant selves de formes ortodoxes i ja caduques... donant als teus poemes aquella virginitat i puresa i frescor... que té ales de cançó...
    una abraçada amic primitiu... la selva es crema en la teva ment i la puta ciència-poètica dóna pas a la improvització juvenil de la creació artesana i manual de la poesia!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.