El meu jo

Sóc afortunat de ser diferent que els altres. I per què soc jo? Són dubtes que em sorgien al contemplar els meus companys de classe. Perquè no podia ser normal?
Al meu interior hi havia una lluita constant entre dos entitats, dos emocions que es repelaven entre si. Una demanava encaixar i adaptar-se als altres. En canvi l’altra es negava a perdre allò que em feia diferent i especial. En el seu dia vaig intentar encaixar amb els meus companys i companyes, però no sabia perquè no funcionava. La cosa era que ells no eren compatibles amb mi, no ens assemblàvem en res, ni en gustos ni, sobretot, en la forma de pensar. Jo tenia fortuna d’haver crescut amb una forma de pensar diferent als altres. No seria el mes intel·ligent o hàbil, però tenia les meves peculiaritats i això em feia únic i inigualable. No seria el millor perfil de noi segons el pensament dels altres, però si no agradava a la gent la meva persona, el meu jo real, potser era perquè ells volien ser com jo. I ara ja m’he descobert, i espero que la resta del món també.