Cercador
El meu jo humà
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Vaig omplir l'espai del desig fa força dies,
tot i que ara l'omplo de temps amb la paraula...
i el buit d'aquest nou full en blanc,
despulla la senzilla essència dels meus actes,
i ja no sé
si l'espai i el buit
són tan perfectes com semblava,
i fins i tot em bull el cap,
mig m'explota la tristesa
i lluita per trobar el camí pensat per retrobar-se amb l'alegria.
Omplo l'espai del temps amb la paraula?
El buit ja no és buit,
el temps ja no és temps,
la senzilla essència ja no és essència ni és res...
però encara omplo l'espai del temps amb la paraula,
per explicar-te qui sóc i el perquè del meu fer,
tot i que sovint no em senti fet en el meu jo humà.
( passant per moments de profundíssima angoixa )
Comentaris
-
el buit...[Ofensiu]Capdelin | 05-04-2005 | Valoració: 10
el jo... el desig... l´essència... el mot... el temps... la tristor, la melangia, l´angoixa que s´apodera del jo, que és igual a l´ahir, però que sense saber ben bé per què... et sents diferent, buit... esborrat el camí que porta a l´alegria del viure...
ànims, amic... encara et queden els teus mots, els teus versos que són capaços d´omplir buits en altres ànimes també angoixades... i que aquest fet t´ha d´omplir també a tu de retruc...
el JO té tantes cares amagades... que de vegades dubtes si és el teu jo...
espero que NO paris d´escriure... els PRIMITIUS, recordes?... només tenim aquestes armes prehistòriques = les PARAULES nues i pures a la vegada, per lluitar contra la buidor de l´aparença bella i arcaica...
una abraçada, amic!!! sempre amb tu i el teu JO!
i gràcies pels teus vots i comentaris... que m´es d´una vegada m´han animat a fugir de l´angoixa negra del dubte i el desànim.
una abraçada!!!! del teu amic primitiu!!!! -
I, quan convé...[Ofensiu]Carme Cabús | 01-04-2005
...seguem cadenes, oi?
-
La paraula continua...[Ofensiu]Carme Cabús | 01-04-2005
... malgrat els mals moments. Com puc dir-te tot el que t'estimem des d'aquesta pàgina?
Dels teus versos es desprèn l'angoixa. Però cal seguir, amb la paraula i amb la vida.
Endavant, company!
Espero que siguis a la trobada de Premià i poder compartir aquestes diades. -
tots tenim moments...[Ofensiu]ROSASP | 01-04-2005 | Valoració: 10
Moments difícils de descriure, però que tu ho fas perfectament amb la força de les teves paraules que volen sortir per alliberar l'angoixa.
El cap i el cor del poeta, es debat moltes vegades entre la realitat i els somnis.
Les paraules no són mai prou pel què es voldria dir i desencoratja que no tinguin la suficient força per canviar moltes coses per les que estem lluitant.
Les teves paraules sempre tenen una força especial, que arriba fins a indrets molt profunds del nostre cor!
Una abraçada i molts ànims!
-
Aquesta buidor[Ofensiu]Lavínia | 01-04-2005 | Valoració: 10
que t'omple no té perquè ser-hi, la que ets una persona rica i ho ets per moltes raons i jo, que no et conec de res, sols te'n vaig a dir tres:
a) perquè saps escriure i et pots expressar de meravella
b) perquè aquesta sensació de buidor, tristor, melangia l'has sabut innundar de paraules.
c) perquè una persona que sap dir no em sento fet en elmeu jo humà>/i> és que s'esta formant com ésser humà.
El poema transpira insatisfacció i melangia, però hi batega unes ànsies de ser.
Endavant, Marc!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872332 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.