El meu iaio

Tot allo que has exposat igual ho penso per la meva iaia que en pau descansi, quan sen va anr vaig pensar i penso que esta millor, a allo que anomenem l'altre mon, pq a certa edat una persona pot agafar malalties sense cura i poden petir molt, i sempre es millor que estiguin alla on poden tornar a disfrutar de la vida, i retrobant-se amb altres essers estimats que s'han anat, nose si hom pensara aixo pero crec que alla tornen a tenir la vitalitat que ara tenim nosaltres i ens desitgen lo millor a mes de guiar-no's pel bon cami com poden, i algun dia tots ens hi trobarem alla. Un relat molt macu i ple d'amor.

Aixxx...publicaràs algun dia algo alegre?:( Jur em deprimeixen els teus poemes...
Em sap molt greu lo del teu avi però sas...
en la vida ia moments en qet fayen les forses n veus kom tira endavan...la vida es un constant dolor i sufrimient pero tb ia moments agradables, nos cada un de nos te la kapacitat d ferse fort, poder controlar aket dolor i augmentar akets moments agradables, podem lamentarnos eternamente una perdua, o axekarnos i mirar al futur, am un nou dia, comensar una nova vida on tindrem rekords dakesta gent, pero no trnarem a sufrir pensat en ells sino qe els recordarem com una experiencia enriquida, tas de kedar am els bns muments q vas viure am ell!sigues fort que ho ets i molt!inga q algun dia prope podras mira enrere i n plora kuan pensis am elll!sera dificil pero podras, ya vuras!^^ ell n us voldria veure axi... not dmanu q stiguis 100% felis ni tan sols q somriguis xo no q tnfonsis pq ns keda moltisim per endavan!anims karinyu!:)
Pel que vulguis ja sas on soc!