El meu equipatge i la teva maleta

Un dia vaig pensar,
que no era per a mi
això que en diuen viatjar
sense haver marcat,
prèviament un destí.
Tot era calculat,
dibuixat al mil·límetre el detall
de la trajectòria a seguir.
Fins que vas aparèixer tu.
Disfressat d'oportunitat.
De regal de Nadal.
De somriure etern.
D'amor incondicional.
Em vas obrir la teva maleta
per posar-hi el meu cor.
De la resta d'equipatge,
ja s'encarregarà el temps si vol.
Que equivocada estava jo
en pensar,
que això de viatjar,
era qüestió d'edats.
Si el meu destí és així,
ensenya'm el camí,
que tu has triat per mi
per a fer-lo plegats.