El meu amic té un jardí

El meu amic té un jardí
ple de roses vermelles
El reguen les aigües del si de la terra
De tant en tant s'hi aturen les aus quan viatgen
Cada dia al punt de llevar-se
hi posa ordre i te cura de les tiges tendres i malmeses

El meu amic te un jardí
on les espines no fereixen
on les males herbes no creixen més d'un pam
on les llavors envencinades no troben camí
on no arrelen els arbres de fruits aspres

El meu amic te un jardí
que no te porta d'entrada i que no te fi
hi ha qui hi camina a la vora
i com que no sap qui és el meu amic
no s'atura i passa donant llargues

Però el meu amic mai no es cansa
de plantar roses vermelles
d'esperar que creixin i s'obrin
de ser aigua , llum i terra abonada
i d'estendre catifes prop de tu i de mi

Si un dia l'aneu a veure
us adonareu que tinc raó quan us dic
que no hi ha amic millor
que el meu amic del jardí

Glòria Vendrell i Balaguer
març del 2016