El jove tancat

Dia blanc, sense núvols, només un groc pàlid del sol trencava aquella blavor. Mirar-la transmetria tranquilitat, des del pati, contemplava el cel i anava veient milers de coloms volant sobre meu.
Estava sol, tot sol, no hi havia ningú al pati, m'havien deixat allà, tancat, mentre ells estaven a classe de naturals. Esperava i esperava, però no em venien a buscar, aborrit de tant esperar m'entrà la gana, i al pensar que no vindrien durant molt de temps, vaig decidir fer partides d'escacs mentalment. 1ra partida: tot continuava com abans, 2na partida: un colom s'acostà i fugí al moure'm, 3ra partida: es sentien les campenades de l'església, éren les dotze del migdia i ningú se n'havia adonat que era allà.
abans de començar la 4ta partida, la professora s'acostà a mi i em digué: - David vine!, estant con´fós m'hi vaig acostar, aleshores em digué: - anem a classe, anàrem a la classe, em va estrenyar un fet, les finestres estaven tapades de cartró perquè no es pugués veure l'interior, en aquell moment vaig dubtar de seguir-la o escapar-me però al final la seguí. Entràrem a la classe, era buida, vaig fer un pas endavant, i...

... tots els meus companys sortiren de sota les taules i digueren Sorpresa!!.
Clar, ara ho entenc, ells sabien que l'endemà em canviava de col·legi perquè els meus pares havien d'anar a treballar a una altre ciutat.