El JORN

Un relat de: Gritella

Complaguda en ses plomes noves
comparegué distreta a les nits.

Posat de gavina amb amples ales
acaronà l'aire amb els amics.

Gentil nineta, d'alegries m'omples
la font no s'esgotarà ja mai
doncs ses aigües amb suraran
a cada toll faran belles naus
per creua d'immens esglai
de tortuoses però palpitants hores.

El jorn despunta vers les cases
la llum que floreix les seves animes.

Comentaris

  • Cercledefoc | 23-10-2007 | Valoració: 10

    Però no he esbrinat a que es refereix.
    Una abraçada

  • Gentil nineta[Ofensiu]
    Vialactea | 09-03-2007 | Valoració: 10

    ets tu? a cada jorn i a cada pasa seguire al teu camí per poder-te llegir.


  • Qui va ser el que et va despertar[Ofensiu]
    Somni | 26-02-2007 | Valoració: 10

    de les aigues tranquiles? I on o qui és la font que no s'esgotarà mai? són afirmacions prometedores. Encara que hi ha alguna cosa que em fa el poeme una mica dificil d'entendre com si faltes algun detall.

    Segueixo caminant i atent escolto la veu de cada cosa per més humil que sigui

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gritella

Gritella

46 Relats

286 Comentaris

52874 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
De la meva terra del Bages m'hi vaig allunyar i a al Priorat hi vaig fer la meva llar, més desprès de molts anys d'una vida en aquestes terres, vinyes i muntanyes de un catacter reservat però colpidor m'he enamorat d'una persona del vell mig d'on vaig neixer. La vida et fa trontollar i ara mateix tinc el cor als orígens i el cos al Priorat.

Tot en terres catalanes, això si.

Feu-me comentaris, gràcies