EL GRILL BERNAT

Un relat de: Montserrat Cuadros Puig
Com cada any el bon temps ja ha arribat!
És matí, i un raig de sol entra per una escletxa a la casa d’en Bernat. En Bernat és un grill molt simpàtic i eixerit, de color negre ben lluent, amb unes antenes ben afilades i unes potetes que mai no es cansen de saltar.
Als grills, com a altres animalons, els agrada el bon temps i la calor; ja sigui per passejar, volar,... i com no per cantar. Amb l’arribada de la primavera aviat començaran a arribar les orenetes, les quals a poc a poc amb molta cura, enginy i delicadesa aniran fent el seu niu. Tanmateix, aquesta bonica estació, ens brinda l’oportunitat de poder olorar la dolça olor de les blanques floretes en un bon ametller i la presència de les papallones encara aportarà més bellesa i color al paisatge.
A partir d’aquí, tot just arribat el mes de maig, hom ja pot gaudir d’ un meravellós paisatge amb unes boniques flors, d’una bonica melodia entonada pels pardalets i d’altres coses més. Les abelles, ben aviat ja aniran de flor en flor, per tal de cercar un bon pol·len, i així poder fer una deliciosa mel.
Què n’és de bonica la primavera i el bon temps!
En Bernat, com cada any en aquest temps de bonança i calor, ja té ganes de cantar i sortir a passejar.
-“Aaah!!!”- diu el simpàtic grill tot estirant els braços i mandrejant enmig del seu petit llit. Però, tot d’una i tot decidit, s’aixeca ràpidament per tal de sortir a observar el meravellós paisatge que té al seu voltant, just sortint del seu forat, per així poder escoltar el bonic cant dels ocells a bona primera hora del matí.
Avui, en Bernat, recorda que és un dia molt i molt especial. Avui, és el dia que com cada any, es retrobaran al capvespre amb els seus companys per dur a terme un gran esdeveniment, en motiu de l’arribada del bon temps el qual ens ha arribat amb la primavera i s’allargarà durant tot l’estiu.
En Bernat, està impacient i inquiet i es vol preparar ben bé des de bon matí. Es dirigeix al bany per rentar-se les mans i la cara. I, tot seguit, es prepara un bon esmorzar combinant unes quantes herbes aromàtiques i gustoses de bosc .
Quan ja ha acabat, surt a recollir la seva roba que té estesa i ben eixuta al seu estenedor, l’agafa i a corre-cuita se’n torna cap dins per tal de deixar-la ben preparada per la gran gala, però, tot d’una “pata-plof!”
- “Ai!”- exclama una petita formiga.“Quin ensurt que m’has donat!”- diu tota sobresaltada i una mica amoïnada pel que acaba de passar.
-“Perdona…”- li diu el grill. “Es que amb tanta pressa hem … hem ensopegat”- afegeix una mica tartamudejant pel petit impacte.
-“Fins i tot m’has fet caure el gra d’ordi que portava carregat!”- li diu la formiga.
La formiga, com cada any en aquest temps i per tal de passar un bon hivern, fa una recollida de menjar pel guardar al rebost de casa seva i sempre enfeinada amunt i avall, sense parar ni descansar, la veureu passar.
-“ Què et passa?- li pregunta la formiga a en Bernat. “No t’havia vist mai anar així, des que passo cada dia per davant de casa teva..”
Però en Bernat, sense dir res, va cap dins a casa seva a deixar la seva roba per tal que no s’arrugui gens ni mica, i és que aquesta nit ...sap que haurà d’anar ben mudat a la gala i es va preparant per l’ocasió.
La formiga, no sap res de quina en porta de cap en Bernat i es queda ben sorpresa per la seva actitud. Però, en Bernat torna a sortir de casa seva i li diu:
-“Saps que passa..., que avui és un dia molt especial. Com cada any en aquestes dates, ens retrobarem tots els grills a un lloc especial en motiu de celebració”.
-“I què celebreu?”- pregunta la formiga tota sorpresa.
-“Ho sento, és un secret i no t’ho puc dir!”- li contesta el grill. “Només vull que recordis una cosa quan el capvespre i la nit siguin aquí, surt fora de casa teva i escolta a veure que sents”.
- “Molt bé, doncs així ho faré!”- contesta la formiga.“Doncs apa, no et distrec més i ves a enllestir-ho tot”- afegeix ella.
-“Fins demà, senyora formiga!. Ja ens veurem”- diu en Bernat.
Ben entrat el migdia, en Bernat ,es preparà pel dinar i quan ja havia acabat es va dirigir cap al seu llit a fer una petita becaina. Quan es va despertar es va vestir de seguida i va sortir del seu forat decidit a emprendre camí, camp a través fins al lloc indicat. Com cada any sap que ha d’anar al “Camp Ral” però aquest any a un lloc diferent, als matolls del costat de la roca que tot just es troba a pocs metres de l’estany.
L’eixerit grill, cada vegada està més neguitós i impacient pensant en el què s’atansa. En Bernat, tot cofoi, fa un gran sospir i comença a donar uns quants saltirons. De sobte, es troba amb una marró abella xuclant nèctar d’una flor, i en Bernat li diu:
-“Bona tarda, senyora abella!”
- “Bona tarda Bernat!. On vas?”- li pregunta ella
En Bernat li explica el mateix que li ha explicat a la formiga, però ell sap que no pot entretenir-se molta estona. És clar, sap que no pot fer tard a la cita!. I, finalment, li diu a l’abella:
-“M’ha agradat molt trobar-te, doncs feia molts dies que no ens veiem, però ara no em puc entretenir gaire estona. Fins aviat!”.
-“Fins aviat!”- li contesta l’abella.
L’eixerit grill torna a fer uns quants saltirons, però tot d’una ensopega amb una papallona que li passa tot just arran de l’alçada del seu cap quan ha fet un salt.
- “Ooohhh!, quina meravella de papallona!”- exclama en Bernat.
Es tracta d’una preciosa papallona d’uns colors increïbles com no heu vist mai, la qual amb la seva bellesa ha deixat realment meravellat a en Bernat, però ell continua el seu camí.
Al cap d’una estona, en Bernat decideix fer una petita parada sota un arbre el qual està al costat del camí. Mentrestant, aprofita per saborejar unes petites herbes per entretenir una mica la gana. Fins l’hora de sopar, encara li queda una bona estona i, fent camí li ha entrat una mica de gana.
En Bernat assentat sota l’arbre, escolta un soroll: “cloc-cloc!”, provinent de dalt. Mira amunt, i veu un “pica-soques”, un preciós ocell de bonics colors i pic llarg el qual vol fer un forat a la soca d’ aquell arbre. “Ui!, quin mal al bec!”- pensa en Bernat, i tot d’una ja torna a estar disposat per fer camí altra vegada, emocionat i pensant amb el què s’atansa.
Un, dos, tres, quatre saltirons i va tirant endavant,-“aviat hi arribaré”- va pensant. En Bernat, també veu l’oreneta que cap a casa ja va marxant, tot cantant i refilant: “Si vols menjar pa amb vi, vés a dormir aviat i llevat dematí!”.
Sense perdre ni un segon, a poc a poc ell va avançant, i el dia, a poc a poc també ja es va acabant quan el capvespre poc a poc va arribant.
Tot just en acabar el camí, trenca cap on hi ha l’estany; un, dos, tres, quatre salts... i ja hi ha arribat. A l’estany hi ha tot un grup de granotes on canten animadament amb uns grans “croc-crocs” com si estessin assajant quelcom especial. En Bernat, primer es queda una mica pensant, però després d’observar i escoltar-les una bona estona no en fa cas i continua el seu camí.
Un, dos, tres, quatre salts i ja és damunt la petita roca: “Eeeiii!”- crida des de dalt als seus amics. No es pot creure el que veu..., -“Què és tot això?!?- diu tot bocabadat pel que s’aprecia des de dalt.
-“Benvingut Bernat!”- exclamen tots els seus amics a la vegada.
En Bernat pensa que està somiant!.
Com cada any tots els grills faran un gran concert tots plegats en motiu de celebració per l’arribada del bon temps. Però, aquest any és especial, en Bernat observa que a un costat hi ha tots els grills, els seus amics, però aquest any també hi ha un grup de granotes, les quals els acompanyaran en els acords i així poder fer una gran revetlla.
En Bernat està ben emocionat, ja que és tot tan diferent de l’any passat... Realment, no s’ho esperava.
-“Quina gran sorpresa que m’heu donat!”- diu tot content
Però, el què no sap, és que encara n’hi espera una altra de més bona.
-“Vine cap aquí Bernat!”- li diu el grill Ticlo.
-“Aquest any com que tu ets el més veterà de la colla, volem que siguis el director de l’orquestra!. Els grills serem els principals cantors i les granotes seran les acompanyants per fer els acords”-afegeix en Ticlo.
-“Magnífic!”- exclama en Bernat tot emocionat per l’altra sorpresa rebuda.
En Bernat preparant-se dalt de la roca com a director d’orquestra, indica a cada un dels membres dels grups on s’han d’anar situant per tal que quedi tot com estava previst.
Una vegada tot llest els diu cridant ben fort:“Preparats?”
- “Sííí!”- contesten tots a la vegada.
- “Doncs, comencem!”- exclama en Bernat.
I tot d’una: un, dos, tres... fa en Bernat picant amb el seu peu, i aixecant els braços amb un fil d’herba amunt es disposa a començar el esperat concert .
Quina cantarella que es sent!, enmig de la nit estrellada d’una nit d’estiu.
La formiga des de casa seva, recordant el que li havia dit en Bernat, al capvespre surt una estona cap a fora de casa seva i amb la fina brisa del vent, li arriba la cantarella del concert: els grills acompanyats per les granotes, quin espectacle!. La formiga es queda embadalida del bé que ho estan fent, no es pensava pas aquest esdeveniment.
I des d’aquell dia al capvespre de les nits d’estiu, es pot escoltar la cantarella d’uns grills que canten a compàs com si es tractés de l’orquestra la qual fou dirigida pel grill Bernat.
Ja veuràs, escolta-ho. Ho has pogut sentir?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Montserrat  Cuadros Puig

Montserrat Cuadros Puig

2 Relats

11 Comentaris

34954 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda a Biosca i mestra d'Educació Infantil. Des de sempre m' ha agradat molt el dibuix i el món de l' educació m' ha despertat la passió d'escriure contes.

Contes publicats:
2012 " Les amigues de la Lluna" - recull de contes infantils varis autors " Les estrelles" Meteora
2014 " Ressò d' anhel català" inclòs al llibre " 9 relats per a un 9 estat" Paralelo Sur Ediciones
2015 “ Les amigues de la lluna” en format àlbum il.lustrat
2020 “ Núvols de...”

JA A LA VENTA - " Les amigues de la Lluna" , conte il.lustrat, cartoné de 26 pàgines.
i "Núvols de..." dispinibles a AMAZON

Fotografia : Posta de Sol a L'Escala (Costa Brava).

"La naturalesa té guardats paisatges únics per mostrar-nos i a la vegada impresionants!"

Últims relats de l'autor