El gran viatge

Aquell any, el grup d'amics decidí que ja era l'hora de sortir d'Espiral, el seu poble natal, i organitzar el Gran Viatge tants anys esperat. Pensaren fora bona idea anar parant allà on els plagués o on el destí els portés. Visitaren moltíssimes contrades, descobrint els colors de la llum i sentint les més boniques cançons. Una nit d'aquelles que el cel és clar i els estels et parlen van sincerar-se amb un estel que els guinyava l'ull amb la cua ardent: -Que sigui etern - desitjaren.
Els dies passaren i oblidaren aquell prec, però cert dia, guiats per un desig o un instint irrefrenable van penetrar en una carretereta petita que no apareixia en cap dels seus mapes. Sentint el que debien sentir els antics exploradors van recórrer aquell camí verge: n'oloraren els seus racons, en menjaren els seus fruits, disfrutaren de la brisa que els acariciava les galtes, l'estimaren. Allí, hi van perdre la noció del temps i es volcaren a conrear un apreciat fruit que anomenaren Felicitat.
Mentre, en d'altres indrets, que ells gairebé no recordaven, la vida girava a ritme de vèrtig sense preocupar-se massa de la seva absència ni del meravellós fruit que conreaven en aquell petit racó de món. I, així, aquell grup d'afortunats es va "perdre" en la felicitat del seu Edèn.