El Germà Joshuà

Per les províncies meridionals d'Ítia corria un cert personatge que s'atribuïa el do de profecia. Les seves idees no eren noves, i xocaven amb el parer de mossèns i entesos en la matèria que el consideraven un xerraire i un sanador. Ell es defenia davant la seva audiència, poblada de dones ignorants i de pagesos de les zones que transitava.

- El dia s'apropa! Tingueu pressent que les vostres obres han de ser revisades, i que el judici serà dur i sever! Oh! Tots vosaltres heu de deixar l'almoina per a la meva subsistència, perquè jo tinc el poder d'operar miracles, i no els us faré si no em doneu testimoni de la vostra fe, per mitjà del despreniment de les vostres possessions. Els meus ajudants passaran de seguida el barret. Respecte als que em critiquen i em diuen que sóc un garlaire, els hi puc dir que sóc enviat en conjunció pels extraterrestres, la cia i Déu mateix. Aquestes tres entitats constitueixen una trilogia que governa el món. Podeu fer-vos al càrrec de quin és el seu poder. Emancipeu-vos de les vostres antigues religions, el meu camí és el veritable, i l'únic amb cara i ulls.

Naturalment les seves paraules feien esclatar de riure alguns dels més informats que s'hi congregaven per escoltar-lo. Certament alguns dels que hi anaven a sentir-lo ho feien moguts per l'esperit de burla. Les seves facècies en veu baixa tocaven tots els aspectes del personatge, la seva vestimenta, la seva manera de parlar, com arrossegava algunes vocals i consonats, el fet que tingués un guarniment de l'escenari des del que parlava fregant el ridícul, amb verges i sants de totes les religions, i imatges de pel·lícules conegudes, que feia servir per adobar els seus orígens. Els que se'l miraven amb devoció però consideraven que era un home sant, que podia operar sanacions en casos desesperats i que tenia connexió directa amb els esperits.

De fets alguns dels seus seguidors consideraven que hi havia una forta religiositat en tot el que li sentien dir, que deia les coses com abans, com ja feia molt de temps que la religió catòlica no les deia, per pèrdua dels seus ideals. Els oïdors se sentien alleujats en el seu patiment diari. Pensaven que tot el que li sentien dir al profeta o predicador eren coses santes, i que havien de prendre bona nota. Alguns compraven profusió d'estampes amb figures de presidents dels Estats Units, d'extraterrestres del cinema i de tot el santoral de totes les religions conegudes a la terra. Perquè la barreja sincrètica del profeta, que es deia a si mateix germà Josuah, i que deia descendir de les estirps més escollides de les dinasties europees, era considerable. Es basava en l'adopció simultània de totes les creences de totes les religions i formes de govern i de tendències polítiques, i de totes les seves personalitats rellevants. Al costat de Joan de la Creu posava el president Clinton, i més enllà la deessa Shiva amb tots els seus braços.

- Escolteu-me poble malavingut, heu de resoldre les vostres diferències - deia en ocasió de la guerra amb Zètia - El fet que us baralleu per rucades no us fa més proper a Déu o a algun dels seus servidors, als pobles germans de l'univers que ens visiten. Quin ridícul que esteu fent amb la vostra actitud, més al nord, a on hi ha el riu, us baralleu per picapunts sense importància, per foteses, futilitats. Amb la vostra vida eterna pagareu aquests excessos d'orgull. Perquè no sabeu meditar com cal. Heu de tancar els ulls i resar en qualsevol llengua del món que no sigui la vostra, per tal d'exterioritzar els mals que us assetgen. Per l'amor de Déu que esteu fent una guerra sense sentit. I vosaltres col·laboreu, per bé que no us trobeu al front, davant l'enemic, sou còmplices, perquè els vostres diners sufraguen els que lluiten, i els vostres aliments nodreixen les hosts, i tot l'estol de vaixells que hi ha a la badia, on desemboca el riu, allà hi ha els vostres diners, els que heu pagat a l'estat. No deixeu que els vostres dirigents us aboquin al desastre, abans hauríeu de deixar de pagar el que us demanen en impostos. La meva paraula és verídica, perquè sé el que em dic, i ningú no està interessat en que us enfronteu en batalla, potser només la cia, però no els extraterrestres, companys nostres, amb els que parlo a diari, ni Déu en persona que em s'avé a tenir audiències periòdiques amb mi, perquè jo us dic la veritat, i de les meves paraules no teniu perquè desconfiar, perquè són autèntiques i sentides, i ningú no les pot posar en dubte. Algú les hi posa?

Silenci a l'auditori, de bell antuvi, malgrat que quan en Jeshuà es disposava a seguir amb el sermó una veu del fons se sentí esmorteïda.

- Quines bajanades que dius, xaval! Fes-t'ho mirar.

- He sentit alguna cosa des del fons, m'ho podries repetir, no ho he sentit.

- Però tu no ho saps tot i tens connexions amb els poders més suprems? Hauries de saber el que he dit abans de que ho pensés i tot. Ets un farsant!

- Permetem que et digui que no tolero aquestes intromissions en al meva tasca. No vull gent aquí amb esperit derrotista, d'oposició deconstructiva. Només vull envoltar-me dels que creuen en la meva paraula, dels que poden posar les seves forces a la meva disposició. Vosaltres que rieu tant, perquè us porto esguardant una bona estona i us guaito amb deteniment encara que penseu que no us faig esment, sapigueu que la vostra actitud us durà de dret a l'infern, al bell mig de les calderes, a cremar com pollastres per la resta dels temps, fins que a Déu, la cia o els marcians decideixin que ha d'acabar el vostre patiment. No tindreu penitència prou severa per haver-vos befat de mi davant d'aquesta gent creient. Trobo que us feu un mal favor amb la vostra actitud. De fet demano als que es troben més propers a vosaltres que us facin fora de la congregació a puntades de peu. Feu-ho ara! Endavant!

Aquestes coses es feien ipsofactament, perquè eren molt nombrosos els creients que tenia en Joshuà al seu voltant, per servir-lo en aquesta mena de peticions. Els malaurats que havien de patir l'expulsió de l'espai del públic marxaven corrents o s'amagaven on podien per defugir les ires dels seguidors d'aquell farsant. Ell seguia amb la seva arenga en contra del conflicte armat.

- No us adoneu del que esteu fent del vostre país? Altres de fora en trauran pessic de la vostra desgràcia, i faran la seva fortuna de la vostra caiguda. No heu de deixar prolongar-se aquesta situació. M'ho aconsellen els astres. Els signes del cel apunten vers la pau, a la que heu de tendir, amb discerniment, amb seny. Per damunt de tot el seny, l'entenimentera, fer-ne us, enraonar, fer les coses que calen. Perquè vosaltres penseu que sou en aquest món? Per tal de seguir-me a mi, i fer el que jo us digui, que serà pregar moltes hores al dia a quants més divinitats millor, i a persones vives o mortes també, que siguin preeminents, que tinguin prou anomenada, a cantants de rock i a polítics de l'escena internacional. Però als terroristes no els pregueu, perquè desfan les vides de Déu, l'herència dels marcians vinguts d'estrelles llunyanes per donar-nos una nissaga, de la que formem part, ja ho sabeu. Aquests iguals a nosaltres no han fet el viatge debades, l'han fet per donar-nos el pensament superior, del que formeu part. Per tant la guerra és un error i els polítics un error encara més gran, perquè són l'origen de la guerra.

Els que escoltaven de tant en tant trencaven en aplaudiments, alguns fins i tot només es despertaven per fer la claca, després seguien dormint. Això passava sobretot als mesos de calor, quan la densitat de l'aire convidava a fer una becaina, a qualsevol hora del dia. Però en el temps de la guerra, que era un entretemps que anava de l'estiu a l'hivern, també era bona l'ocasió de sentir el sermó d'en Joshuà per fer una dormideta. Els capcirons que feien alguns eren tan evidents que en Joshuà des de l'escenari havia de cridar sobtadament per despertar-los. No podia sofrir que se li adormissin.

- Déu en la seva glòria ens observa! Alceu la vista! Visca Maradona!

Darrera el germà Joshuà hi havia l'escenari que havia parat, on dominaven els tons pastel, els guarniments en serpentina, els colors vibrants. El mateix Joshuà triava els materials i l'endreç de les parts, per tal d'aconseguir l'efecte. Ho aconseguia, perquè mirar-se aquella combinació de símbols i colors era marejador, i la major part dels que s'ho miraven trobaven factible que en Joshuà visqués en mig del cel, envoltat com estava als seus ulls de lluentors i reflexos, de tots els colors. Cal afegir que l'escenari era il·luminat, àdhuc en hores de màxima claror, per llums de diferents tonalitats. Això per aconseguir un efecte penetrador.

- Allà al nord s'hi troben les nostres forces, enganyades per falsos ideals, pensant que fan un servei a la seva comunitat, o a ells mateixos. Només tindran decepcions, els esperen els desenganys, perquè això que han començat no es podrà acabar amb dignitat. Hauran de venir forces estrangeres a posar-hi pau, i aleshores la nostra sobirania estarà perduda. Però això no ens ha d'importar a nosaltres, perquè el sobirà que coneixem és l'Altíssim, que és arreu, i a cap altre no retem comptes, a part de la cia i els marcians i tots els personatges de renom vius o morts que coneixem. Perquè aquesta despesa del que tenim, en obres de destrucció, que no afegeixen? Penseu que esteu molt equivocats en fer-vos participar de la disbauxa aquesta, del disbarat d'enfrontar-se, de calibrar-vos els uns als altres. Salve Maria! Heu d'abaixar-vos de l'orgull que us fa procurar nodriment humà i material per aquest monstre de la guerra. No us poden furtar la tranquil·litat per minúcies minses i magres com una figa pansa. No pas a vosaltres que em seguiu. Jo us mostraré el camí de la veritat, amb mi podeu oblidar-vos del món. Si-us-plau no oblideu de posar l'almoina pel nostre recapte, si ja l'heu posada poseu-ne més, que no us farà mal. Les bones accions mai no sobren!

I quan ja havia acab
at amb un poble, en Joshuà pujava al camió-furgoneta que el transportava i tot el comboi es posava en marxa. Alguns equivocadament, i que no estaven avisats de la seva arribada, prenien el seguici per un circ ambulant, del que només trobaven a faltar la ferum dels animals. De seguida que començaven a dreçar la paradeta ja s'adonaven de que anava tot plegat. El mossèn de cada poble, o el que era compartit per més d'una parròquia, s'encarregava de dir pestes de la tasca evangèlica d'en Joshuà, però com que considerava que coses molt pitjors podien passar, de més terribles i anticristianes, deixava fer. Les instruccions per part de la jerarquia eren de no ficar-s'hi, perquè un aital personatge no era digne de les ires del clergat. El poble havia de saber que no és el mateix un firaire que un capellà, i que de la mateixa manera que a un ensinistrador de puces no se'l faria fora per part dels mossèns, de la mateixa manera en Joshuà havia de ser tractat.

També el germà Joshuà havia predicat a ciutat, quan en tenia ocasió i hi passava. Fins i tot a la capital, a la riba sud del riu, en litigi. Però havia passat sense pena ni glòria, perquè segons el parer seu les persones de ciutat havien perdut l'essència de l'espiritualitat, i es movien només per l'interès. Estaven condemnades. Els pobles havien de ressorgir un dia i la ciutat sencera s'havia d'enfonsar en el seu fang. Perquè quan hi hagués l'epidèmia suscitada per alguna de les forces en les que creia o la carestia aleshores moririen com a rates. I al camp podrien sobreviure. Era llei de vida.

En un dia de pluja en Joshuà predicava a una ciutat mitjana del país, ciutat emperò. Ningú no atenia les seves explicacions.

- Fuig d'aquí tros d'ase! - No t'adones del ridícul que fas? Què és això dels extraterrestres barrejats amb Elvis Presley? - De quin hospital t'has escapat, animal? - Que t'has pres per esmorzar? Segur que devia estar ben passat.

Els riures i l'escarni no feien defallir en Joshuà, que sentia en aquells moments que la seva missió estava més viva que mai. Perquè predicar als mansois pagerols era fàcil, però allò que es trobava a ciutat eren llops, gent sense entranyes, que volien fer-li mal, posar-lo a prova. Ell acceptava el calce amb resignació. Creia en totes les paraules escrites, i en les que quedaven per escriure, a les que donava crèdit per avançat. I la veritat era que als pobles també se'n fumien del que deia, només que en haver gent més inculta eren també més temorencs del qualsevol que fes servir el nom de Déu, i els que l'haguessin insultat es quedaven a casa fent les feines que haguessin de fer. Perquè la gent del camp tenien coses millors a fer que insultar-lo per divertiment, i a ciutat hi ha moltes persones que no saben que fer del seu temps.

- Homes de poca fe! Jo us obriré els ulls, algun dia, quan el fang que us emboira la vista hagi desaparegut per la força de les aigües de la calamitat. Les meves paraules ressonaran com trons dins el vostre cap, us vindran a la presència punyents, i us faran recular unes passes d'on sigueu, perquè són paraules inspirades en l'esperit universal de la divinitat, en Déu mateix i els seus agents directes, que són la cia i les races de més enllà del sistema solar. Faran de vosaltres una pasta sangonosa amb la seva revenja, i us posaran en situació de demanar clemència, perquè encara reduïts a pols podreu sentir. I pensareu en les facècies que m'adreceu i en el poc de respecte que em teniu. Perquè jo sóc la veu de les forces que us governen, i no teniu cap dret a tractar-me de sonat.

- I com vols que et tractem? Sonat! A qui l'importen les teves oradures?

En Joshuà seguí predicant contra la violència el temps que durà el conflicte, a pagès i a ciutat. Quan aquest es resolgué seguí amb la seva tasca com havia fet abans que tot comencés.