El folre polar de la Doctora Mireia

Un relat de: Marc Freixas
Aquella noia que va passar hores i hores fent colzes sense descans...
que nomes els dijous oblidava per una estona tanta pressio
per deixar anar una mica d'alegria a la discoteca,
i ballar, riure i parlar amb els amics.
Aquella noia va treure's la llicenciatura en medicina.
Avui, com cada dia
te el consultori ple de gom a gom,
acabara la jornada molt cansada pel fet d'atendre a tants pacients, que conscients de la seva valua
no en volen cap altra que no sigui ella.
Sortira del C.A.P per distreure la mirada un cop sigui al carrer
amb un fred d'hivern exagerat.
Aprofitara per posar-se aquell folre polar que tan li agrada...
d'un color molt intim i personal per ella
i molt apropiat per una noia com la Mireia, com la Doctora Mireia!!
Cada dijous a la nit, com tots els dijous
continua anant a aquella discoteca on canta, balla, riu i salta i xerra amb els amics...
i et posaras el teu rimel
per donar mes llum als teus ulls.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-01-2011

    Voldria Marc que el teu poema fos bandera del sentiment de la nostra terra. Sovint penso... si el meu pare visqués, com patiria, ell que gairebé perdé la vida per defensar-la!

    I ens tornarem a eixugar les llàgrimes de la derrota
    amb aquest verí que porta l'amor de tots els nostres petons mes rebels.


    En aquests dos versos hi ha l'essència de tot el poema i de la força dels nostres sentiments compartits.

    Què tinguis un bon any amb els teus estimats!
    Gràcies per les teves paraules!
    Una càlida i sentida abraçada,
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

871395 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.